Lectures de juny

Entre d’altres, naturalment (pensem en les novetats de literatura per infants i joves que rep per orreu o per missatger continuament). Crec que disposaré de temps suficient. El mes de maig ha estat, és encara, feixuc, ple, llarg. Amb molts d’esdeveniments i compromisos que són alhora un plaer i un treball. Encara n’arrossegam un parellet per al mes de juny… Xerrades a escoles, jurat del premi Guillem Cifre de Colonya, reunions i assumptes de l’associació Tramuntana XXI, serrells de Bolonya amb la Fundació Francesc de Borja Moll, la presentació a la llibreria Rata Corner del meu primer poemari Llibre de minúcies, fa dos dissabtes, la meva participació en dos actes de la Fira del Llibre al passeig d’Es Born (me’n queda una), i diversos afers domèstics que no poden obviar-se i que ocupen temps i neccessiten gestió (tenc col.laboració familiar, en aquests casos)… Deixem-ho estar. Les coses són com són. El que s’ha de fer s’ha de fer, i punt. M’agradaria assolir l’actitud pacient, o directament estòica, d’un Montaigne, per exemple… Impossible! Anem per feines! Llegesc amb molt d’interés la novel.la El hombre que hablaba serpiente, de l’autor estoni (es diu així?) Andrus Kivirähk en una bella edició d’Impedimenta (traducció de Consuelo Rubio Alcover). Em resulta tota una sorpresa, a mitges relat de fantasia i a mitges de folklore, de mites o d’història, o fins i tot amb traces de novel.la d’aventures… La poesia de Yeats sempre m’ha interessat, i ara aprofitaré per llegir -i en part rellegir- aquest volum-antologia (debolsillo) que ha aparegut per casa sense saber d’on ha arribat. Sé, en canvi, d’on arribaran les meves comandes recents: Los colores de nuestros recuerdos, de Michel Pastoureau, Libre y salvaje. La gran aventura de la vuelta al mundo a pie, d’Ignacio Dean (Zenith), y Los senderos del mar, de María Belmonte (Acantilado). Encara els he d’anar a cercar. Els dos darrers recullen, pel que sembla, experiències de llargues caminades, un tema que m’apassiona. Tant, que fins i tot tenc escrit una mena d’assaig sobre la questió, Caminar, mil passes i una, original de moment, inèdit, i una crònica del meu viatge a peu per la Vía de la Plata, la primavera de 2014, també inèdita. És feina feta. La segona, inacabada. Perquè, encara he de fer uns cinc-cents quilòmetres més a peu per acabar aquest itinerari del Camino de Santiago per l’occident espanyol. Potser ho faré el 2018, o qui sap si encara enguany… En tenc moltes ganes. Cametes, ajudau-me! Ah! Oblidava esmentar la novel.la (un thriller francament entretengut) Bajo los montes de Kolimá, de Lionel Davidson (Salamandra), de veres bona. Un bon entreteniment de platja o de piscina.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.