Miquel Rayó

Surt avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, aquesta ressenya d’un boníssim llibre per a infants (com sempre: tant de bo que molts adults el llegissin!):

“Cuando fui a Cracovia, hacia el 2005, a entrevistar a uno de los grandes maestros de la ciencia-ficción, Stanislaw Lem, le comenté la dificultad de los escritores de entonces para adivinar lo que podía deparar el futuro. Me respondió que en parte había abandonado la novela por eso, porque no había manera de competir con un mundo donde el islamismo radical había regresado de la Edad Media para quedarse o donde un médico alemán, Gunther von Hagens, se ponía a hacer exposiciones con cadáveres plastificados. Parecían pasajes al azar sacados de los Diarios estelares o de Vacío perfecto, pero qué va, bastaba con abrir un periódico.”

Tret de Todo es muy raro. Article de David Torres que surt avui al diari digital Público.

Molts pocs dies. Una vista de qualque aiguamoll… En fi…

Aquesta aquarel.la és de fa uns mesos. Crec no haver-la mostrada encara aquí. M’agrada, passat el temps. Té un cert dramatisme. Em vaig atrevir a mesclar colors molt diversos.

Ahir i avui, i els dies que vendran, faig una necessària operació de neteja i buidatge de prestatgeries. Buid alguns arxivadors, sobretot llenç a la paparera els meus primers diaris. A qui poden interessar les meves masturbacions adolescents -literals? I els meus primers anys de l’adultesa? Res. Paperera. No mir el que llenç. Preferesc oblidar-me’n. Hi ha massa poquesa. Massa decepcions. Massa dubtes i recances. És hora d’esventar la cambra de la memòria. D’aquells temps no n’estic content. Només, si pogués idealitzar-ho, i encara això no ho sé fer. Ni ho vull fer. Vaig viure’ls, simplement. No he sabut arrelar-me en la vida, jo. Però, silenci. Sóc el que he escrit. I sóc en el que he escrit. He trobat algun document curiós. Per exemple, el primer cartell que férem els ornitòlegs en demanda de la protecció del voltor negre a Mallorca. O aquesta relació de premis literaris locals (i de convocatòries en les quals hi vaig presentar qualque treball). D’això sí que em plau parlar-ne, perquè són els meus inicis en el meu itinerari com a lector i autor (si és que puc considerar-me en aquestes categories). Vull deixar-ho escrit aquí, això d’aquests inicis (crec que ja vaig fer-ne una entrada fa anys en el mateix sentit). Segurament es perdrà, també, aquesta informació. Com tot el que és virtual. Físicament, els quaderns són ara, fragmentats, esqueixats, a la paperera. Aviat seran en un contenidor. Passem a això dels premis locals:

• Premi Miquel dels Sants Oliver, Ciutat de Palma de Periodisme, 1973 (com a membre de l’equip de Por la Defensa de la Naturaleza y el Paisaje, articles al Diario de Mallorca).
• Premi prosa de Castellitx (Algaida), Rosa d’Or de la Pau, 1974. Aquí vaig conèixer en Gabriel Janer i en Guillem Colom.
• Premi de narrativa de la “Juventud”, 1974 (aleshores, jo feia la “mili”, els primers mesos de campament a Son Suredeta, i record que vaig anar a recollir el premi vestit de soldat, i amb un permís especial dels comandaments del campament).
• Premi de narrativa Llorenç Riber (Campanet), 1974. Aquí vaig conèixer en Josep Melià.
• Menció honorífica del premi de narració de Sa Pobla, 1974.
• Finalista al premi de recerca Francesc Tallades de Campos, 1975, amb un treball sobre l’avifauna del Salobrar.
• Premi Sa pobla de narració, 1976.
• Premi L’estel de poesia, Joan Alcover, 1976.
• Tercer classificat al premi de poesia de Campos, 1975.

Mentrestant, també m’havia presentat a un premi de prosa d’Alaró (1974), al premi de narrativa de Manacor (1975), al premi de poesia de Campos (1974), al premi de narració de Sa Pobla (1975)… Es tracta, doncs, d’una llarga història. D’aquesta part del meu viure no me’n queix. He rebut molt i he donat o intentat donar tot el que ha pogut.

Avui, en una de les seves sempre sensibles i compromeses col.laboracions a la premsa local, el bon amic en Miquel Àngel Lladó comenta generosament Memòria de camins, entre d’altres llibres. Em plau reproduir l’article sencer. Gràcies, Miquel Àngel!

Insistint en temes meus… Per intentar assolir, qualque dia, una completa satisfacció.

Al suplement cultural Bellver, del Diario de Mallorca, surt avui aquesta ressenya meva sobre dos àlbums nous, diguem-ne, urbans. Els dos són complementaris:

Pens que poc a poc he d’anar reduint feines i compromisos. Perquè, per sort, encara en tenc -encara me’n vénen- molts. Per sort tenc també projectes que esperen, no sé si pacientment o si resignadament, el seu torn en carpetes acaramullades en la taula de treball. En algun d’aquests projectes hi vull passar hores en el que resta de l’any… Ja en parlaré, si escau, al seu moment. I per sort, tenc aficions que necessiten com és natural dedicació de temps, i que no vull abandonar, perquè me permeten aprendre i sostenir una certa activitat. Però, cal confessar que percep lentament que ja necessit més temps per satisfer-los dignament, els compromisos, i per atendre les aficions de forma responsable (la lectura, les caminades, les aquarel.les…), i també percep que començ a flaquejar en la capacitat de concentració i d’atenció, imprescindibles en l’exigència que requereix un treball ben fet.  Com el de les lectures per a ressenyes  literàries. I què vull dir, amb això de reduir feines? Per exemple, que no cal que faci més entrades en aquesta web per dir el que llegesc. No cal que anuncii els títols dels llibres que compr o que llegesc. A qui interessa, a més, el que jo llegesc? Potser només cal recollir les impressions volanderes d’una lectura que m’hagi interessat… He de reflexionar sobre tot el que acab d’apuntar. Visc, potser, un canvi de fase, m’aproxim, potser, a un punt d’inflexió. Encara anotaré avui uns títols. Per exemple el del relat breu La ruta, del bon amic i excel.lent mestre a Eivissa, Joan Amorós (Consell d’Eivissa).  És un relat ben compost, ben escrit. A veure què escriurà més endavant? O el de l’assaig Infocracia de Byung-Chul Han (Taurus). O el de Las rosas de Orwell, de Rebecca Solnit (Lumen), una boníssima i original exposició de la vida i del sentit de l’obra literària de George Orwell… I és que, en veritat, hi ha tants de títols interessants, i tantes lectures per fer… Com no esmentar, per exemple, dic, aquesta edició dels haikus de Matsuô Bashô, un dels meus mestres poetes i caminaires admirats? És Poesía Completa (El Gallo de Oro).

N’Aránzazu Miró m’entrevista a la nostra ràdio, en el programa Al dia Mallorca. Podeu escolar l’entrevista si hi premeu. Parlam de Memòria de camins.