Entre dos anys

Entre enguany i l’any que ve: aquestes lectures, i altres segurament. Confés que, de vegades, qualque llibre em cau de les mans o em decep o em cansa o no em dóna el que desig d’ell. No és culpa del llibre ni del text ni de l’autor. Tampoc no és culpa meva. Simplement: no hi ha connexió entre allò escrit i allò que jo n’esper. Passa sovint. Cada vegada més sovintment. Potser comença a faltar-me capacitat de concentració. O em ve al cap el pensament de què no puc (no he de) dedicar temps a allò que no em plau de forma més immediata… O hi ha altres causes que no cal esbrinar ara. En aquests casos, el que faig és desar el llibre i esperar. Perquè també és freqüent que puguis trobar en qualque altre moment del futur la connexió que ara no tens amb el text. I no en saps els motius. Vet aquí una de les rareses de la Literatura. I una de les potències de la Literatura. Estic segur que me passarà aixó amb Carpe momentum, d’en Biel Mesquida (Jardins de Samarcanda). Necessit més concreció i més subtilesa. Que no passi ànsia el poeta: el seu llibre queda a la prestatgeria, protegit i respectat, i un dia, quan menys jo m’ho esperi, el tornaré a trobar i en gaudiré. Deix també a la meitat -per què he de suportar la tristor i la ràbia que tanta desgràcia em provoca?, per què no han sentenciat encara l’estat i la societat espanyola la culpabilitat indiscutible i criminal del franquisme?, per què vol hom equiparar el mal causat pels dos bàndols?- El holocausto español, un llibre admirable i terrible de l’historiador Paul Preston (dbolsillo). Desat, doncs, i que esperi l’altra meitat. Tampoc no m’ha satisfet El infinito no cabe en un junco, de Carlos Clavería Laguarda (altamarea), un erudit de la història del llibre. És un text breu que, complementa amb qualque apunt crític l’obra (al meu parer excessiva) a la qual es refereix al títol, i que vaig deixar de llegir a la meitat (perquè pens que hi sobra). Agraesc la brevetat, en aquest cas. En canvi, m’està interessant molt Vols vespertins, el conjunt d’articles de la naturalista Helen Macdonald (Anagrama): bons temes de la vida natural (i alguna cosa de la vida humana, perquè en el fons són dos àmbits indecantables) ben tractats, amb emoció i coneixement. Tenc expectatives positives amb Creer en las fieras, de Nastassja Martin (errata natura). Veurem en què queden. Es veu que aquests mesos no he triat bé. O que la pluja persistent m’impedeix gaudir de la lectura. O les feines pendents, que m’ocupen el cervell (i ja no m’hi cap tot). M’ha agradat, en canvi, perquè el tema estimula sempre la meva curiositat i perquè és una lectura breu, El camino a Eleusis, de R. Gordon Wasson, Albert Hoffman i Carl A. P. Ruck. Aquesta solució que proposen per a la comprensió del significat i de la realitat del camí a Eleusis és, sí, curiosa. El llibre ja té anys. I de fet, l’he trobat a la llibreria de segona mà de prop de ca-nostra. Acabarem: esper molt de Los últimos balleneros, de Doug Bock Clark (Libros del Asteroide). Me l’ha deixat un bon amic que és un bon lector. De vegades, però, demanam massa dels llibres. I és que ens han donat tant!