Un (altre) Nadal amb el virus

Que no és massa bona companyia, certament. Tendrem, això sí, i per mor de les reunions socials suspeses per temor o per prudència, algunes estones llargues per poder llegir les novetats que anam adquirint potser amb massa avidesa. La lectura -i la compra de lectura- és sempre generadora d’avidesa, de voler-ne més, no no estar-ne gairebé mai satisfet, fins i tot de neguit… He començat a llegir un thriller ambientat a la península de Kamchatka, a l’extrem del món, doncs, un lloc que sempre m’ha estirat per la seva selvatgia i en el qual m’agradaria posar-hi qualque dia personatges meus (però, d’això, silenci: ara no escric ficció): La desaparición, escrita per Julia Phillips (Sexto Piso). Comença bé. Vull dir: malament, com correspon a aquest tipus de narracions. Per passar l’estona. Curiosament, una altra desaparició i novetat (aquesta me l’envia generosament l’editorial Impedimenta) a l’espera de lectura és La desaparición d’Adèle Bedeau, de Graeme Macrae Burnet. No en tenc cap referència, però, el segell és una garantia. I l’editorial Baula em facilita (gràcies!) aquesta esplèndida i generosa edició d’un clàssic de la literatura per a infants i joves que, ho confessaré, no he llegit mai: Anna de Teules Verdes, de Lucy Maud Montgomery. Un clàsic he dit. Espera torn, però segurament passarà per davant de tot el que expòs aquí avui (excepte allò de Kamchatka). Les il.lustracions són d’Antonio Lorente). Del gran poeta Gary Snyder són aquests (massa pocs) Assaigs sobre vida i natura, que edita la selecta Quid Pro Quo (gràcies!). La presentació física del volumet és molt elegant. I finalment, espera lectura un altre assaig comprat avui; en aquest cas, un text del notabilíssim Byung-Chul Han (Taurus): No-Cosas. Quiebras del mundo de hoy, un autor que he seguit des de moltes lectures de la seva obra. Sol escriure assajos breus, d’una densitat considerable, textos intel.ligents que obliguen a la reflexió. Un interessant filòsof per a la comprensió i la crítica de la realitat en un món on comença a dominar tot allò virtual i en el que és fàcil, massa fàcil, sentir-s’hi definitivament incòmode.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.