Miquel Rayó

Seguesc, després de molts de mesos de profit, les darreres lliçons d’un boníssim mestre aquarel.lista (Juan José Herrera Lara, via Zoom, cada dimarts) i així estic obligat a fer les pràctiques que ens recomana. Cada mes, aprenem les tècniques d’una manera molt divertida d’interpretar aspectes del paisatge urbà o rural. Aquesta setmana ha tocat treballar una panoràmica rural andalusa. Aquí teniu la meva pràctica (30×30 cm), feta ràpidament, al mateix temps que el mestre l’explicava.

Mentrestant, si tenc una estona, intent deixar-me dur per la improvisació, per l’aplicació més lliure del que he vist fer amb altres tècniques i des d’altres mirades, sensibilitats i propostes. Aquesta aquarel.la, per exemple, feta despús-ahir, podria titular-se “Roques en onatges tumultuosos”.

Surt avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, aquesta ressenya. Un bon relat.

“Nuestro oficio: escribir poemas líricos en días de sol”.

I no cal dir res pus.

Al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca es publica avui aquesta ressenya meva de dos clàssics, beníssimament editats per L’Altra Tribu; recuperats, podríem dir. Són de lectura oportuna. Com ho és sempre qualsevol classic.

Així explica el Diario de Mallorca el que serà la 33a Setmana del llibre en català a Palma, i així l’explica el diari Última Hora. Ahir es va fer la roda de premsa de presentació. Parlaren els representants institucionals. Hi érem alguns dels nou autors i autores de Mallorca que hem col.laborat en la campanya de promoció desplegada pel Gremi de Llibreters i realitzada per l’agència de comunicació Taempus: Miquel Àngel Lladó, Joana Pastor, Llucia Ramis, Miquel Mas Fiol, Clara Fiol, Sebastià Portell, Aina Salvà, Pep Toni Bauçà i jo mateix. Les nostres cares han aparegut en cartells, en el programa d’actes de la setmana, en una borsa de roba, i hem explicat per què escrivim en català en uns breus videos, píndoles audiovisuals escampades per les xarxes socials. Sempre sota el lema: La llengua que ens uneix. Sí, uneix les Illes, la Catalunya continental, el País Valencià, Andorra, i alguna clapeta més menuda encara del mapa europeu. Els Països Catalans.

Aquests paisatges són improvisacions. Les faig aviat i sense esquema previ -gran error!, però, quina peresa, haver de fer-ne!), simplement per aprofitar una estona que pugui tenir lliure. En cadascun, un cop eixuts, hi veig els defectes que he de procurar evitar en la propera ocasió. Pintar aquestes aquarel.les és un procés d’aprenentatge permanent.

Hi ha dies. Penses que has de fer. Fas. I creus que et surt, més o menys, allò que volies. Allò que voldries; perquè, encara no ho aconsegueixes. Cal tenir paciència, doncs, ser constant, humil, aprendre, reconèixer, observar… Tres d’ahir horabaixa. De diferents mesures. De diferents inspiracions. Qualque dia hauré d’atrevir-me a no rebre’n. A treballar des del meu interior.

El meu calendari va, encara, per cursos, i ara comença un curs nou. És setembre, i surt  ja una ressenya meva d’un curiós plec de treballs sobre la diversa filosofia que hom pot trobar exposada als llibres de la saga d’en Harry Potter. Ben recomanable.

M’agrada aquesta platja solitària (i imaginada). Aquarel.la sobre paper Arches de gra gros i de 300 gr. Té aproximadament uns 26 x 46  cm.

En l’enllaç següent (premeu aquí) podreu trobar el que publica el periòdic digital Foravila Verd sobre el veteraníssim excursionista En Josep Canals i Gomila (1922-2022), que morí el passat dia 30 d’agost entre el commogut agombolament de la seva família. La seva filla, na Catalina Canals Amer, em va fer l’honor de comanar-me un breu parlament per glosar l’excursionista (i l’amic) a l’acabament de la missa de comiat celebrada a l’esglèsia de Sant Felip Neri de Ciutat. Ho vaig fer amb molt de gust, i amb un gran agraïment per la confiança. El seu nét, En Marc Vidal Canals, va llegir un text d’En Pep, que també es publica, en el qual aquest home enamorat de la nostra muntanya expressava per darrera vegada la seva intrencable passió per la naturalesa i les muntanyes de Mallorca.