Enhorabona a les valentes i esforçades promotores de la revista Borino Ros! Ja han aconseguit posar a l’abast dels lectors el tercer número, corresponent al mes de Desembre. Hi col.laboren na Caterina Valriu, en Lluc Mas, en Joan Carles Palos… La il.lustradora Nívola Uyà ha dibuixat la meva col.laboració titulada, precisament Desembre. Qui sap si, amb el temps, podrem completar el calendari sencer? Ganes no ens en falten. El que falta és que la revista pugui fer tot un cicle anual. Ànim!
Ha sortit avui, al Diario de Mallorca. Aquí la teniu com a imatge. Espero que pogueu llegir-la. Sobretot, espero que us entrin ganes de llegir el llibre que comento, francament deliciós. 
Es tracta d’un text ple d’intel.ligència.
Ja són aquí! Les bases del XXXII premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya! És gairebé un miracle que aquest premi es mantengui. L’entitat financera Colonya Caixa de Pollença ho fa possible, hi creu, hi confia. És una de les poques caixes que no han caigut en l’abisme d’especulacions i d’ambicions dels darrers anys; això sembla un miracle igualment. Tenc la sort de poder participar un altre pic en la convocatòria com a membre del jurat amb Ramon Bassa (un dels nostres grans experts en el tema), David Monserrat i Ana Pérez (aquests, en qualitat de representants de La Galera, l’editorial que publica les obres guanyadores). El llibre premiat l’any passat es titula L’Amanda i la compan
yia de monstres, i és de Xavier Mínguez. Un gran relat. Ambiciós. D’alçada europea. En parlarem al seu moment. Adjunto una fotografia de l’acte d’entrega. Hi són na Sònia Delgado, responsable de la revista Esquitx, n’Anna Pérez, en Martí March, l’ànima del premi des del seu inici, el president de Colonya, en Josep A. Cifre i l’autor guanyador, Xavier Mínguez.
Sembla que a la fi podré mostrar imatges en la pàgina, cosa que m’alegra. Ara ho provaré. Vull pujar un fotografia obtinguda en el viatge al Vietnam i Cambotja del qual acabo de tornar. Són feixos d’uns garrotets d’encens colorits preciosament, per cremar a temples i capelletes domèstiques. Després, hauré d’aprendre a situar bé les imatges i a fer les entrades atractives. De moment, em conformo a saber que l’assumpte comença a funcionar. Ha calgut el suport d’un tècnic, obviament.
I és una ressenya (d’ahir, al suplement cultural del Diario de Mallorca) d’una obra que estimo molt, un relat d’aventures inspirador i admirable, tot un clàssic: El món perdut d’Arthur Conan Doyle. L’edició que comento és acurada en la traducció i n’aconsello la lectura.
Vet aquí un bloc sobre la literatura infantil i juvenil, redactat per Josep Maria Aloy: Mascaró de proa. A veure què hi dirà. M’agrada que, en aquesta entrada d’octubre, hagi tengut en compte El camí del far, un llibre que estimo moltíssim, i que a més el posi devora les obres de tan notables col.legues. Josep Maria Aloy té una dedicació al tema dels llibres per a infants i joves en llengua catalana des de fa temps i amb una gran passió, i a través de moltíssimes lectures. Bona sort i gràcies.
Al suplement Bellver, del Diario de Mallorca, les planes centrals dedicades a Tarzan. Perquè fa cent anys que va publicar-se la primera entrega en una revista pulp. Hi aporto un article titulat Impossible Tarzan, que qualque dia penjaré en aquesta web, si és que arribo a saber com puc fer-ho. Hi ha a més les interessants aportacions d’Eduardo Jordà (aquesta sorprenent, ja que hi relaciona Tarzan, Bulgakov i Stalin!), de Florentino Pérez (sobre els còmics del personatge) i de Fernando Alomar (sobre els versions per a la pantalla).
En la nova i generosa revista mensual d’informació per a l’oci de les famílies amb infants, Borino Ros, hi ha cabut un brevíssim relat meu dedicat al mes de setembre (pensat com si fos una d’aquelles lectures que fèiem a l’escola, de petits). L’acompanya una preciosa i molt suggerent il.lustració de na Nívola Uyá. Espero que no sigui la meva darrera col.laboració amb ella ni, tampoc, amb la revista. És bell, en aquests temps de crisi, compartir projectes i ajudar-nos. Han col.laborat en el primer número de la revista, i penso que continuaran fent-ho, en Lluc Mas, na Caterina Valriu, na Maria Ferrer, n’Aina Bauçà, n’Amàlia Pericay, n’Aina Escalas, en Joan Carles Palos, en Pere Joan, en Xisco Alario… Gent de primera! No parlo de les coordinadores i promotores del projecte, unes lleones! Excursions, cuina, festes populars, art, astronomia…, i sobretot, una agenda prou completa amb les activitats en què les famílies poden participar a Mallorca. Benvingut, Borino Ros!
Avui, dia 5 d’octubre, a les 18 hores, m’han convidat a impartir una conferència a Sa Riera (UIB) com a lliçó inaugural del curs d’Expert Universitari en Llenguatge Oral i Escrit en l’Educació Infantil i el Primer Cicle de Primària: Parlar, Llegir, Escriure i Imaginar a la Primera Infància, dirigit pel Dr. Ramon Bassa, bon amic, mestre, professor universitari i entès en didàctica de la llengua i en literatura per a infants i joves. He titulat pomposament la xerrada així: “De llegir llibres a escriure’n: entre pops i rugits“. A veure. Hi surten Tarzan i Proust, Cousteau i El Capitán Trueno. Hi reflexiono -com gairebé sempre, darrerament-, amb materials nous i vells, sobre la relació entre la lectura i el fet d’escriure. M’agrada poder aportar alguna idea a futurs docents, o a docents que saben que la formació permanent és important per al seu treball. Aprofito l’entrada per dir que ahir varen sortir publicades al Bellver del Diario de Mallorca les ressenyes de dues lectures recents. Malauradament no puc oferir-vos l’enllaç corresponent. També arriben retallades en aquest sentit. Quan pugi la conferència us avisaré.
Sí. Avui -en realitat dia 30, diumenge- acabo una etapa i en començo una altra. Acabo de treballar com a docent després de 37 anys (dels quals, 36 de funcionari). Faig un balanç molt positiu d’aquest període. He après molt. He pogut transmetre la passió que tenc pel coneixement, per la ciència, per la lectura. He intentat respectar tothom; els alumnes, sobretot. He cregut sempre en les seves immenses possibilitats personals, més enllà de les seves capacitats intel.lectuals… He estudiat. Ser capaç d’aprendre és un privilegi. Ensenyar, educar, un altre. No he estat gelós mai d’un coneixement o d’un recurs. Naturalment, hauré comès alguna injustícia i més d’una equivocació, o més de mil. Sense voler. Mentretant, he intentat escriure, treballar per la conservació de la naturalesa, difondre lectures… Punt. Cal mirar cap endavant. Imaginar el nou camí que ara començo a caminar. Llàstima que l’entorn estigui ple de confusió i d’incertesa. En qualsevol cas, només puc fer una cosa: donar les gràcies. Moltíssimes gràcies a moltíssima gent.
