Miquel Rayó

Surt avui al suplement Bellver, del Diario de Mallorca. Poc a poc, fent camí.

Aquí teniu els protagonistes d’Un conte d’angels i dimonis, alumnes de sisè del CEIP Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç, davant l’entrada de l’auditori de Sa Màniga de Cala Millor, el 19 de juny. Vaig passar-me tot un matí amb ells mentre que feien l’assaig general. Segur que els va sortir, després, una representació completa. Bons decorats amb fotografies, bona selecció musical, bon vestuari i molt gràciós, excel.lent direcció i millor interpretació. Un goig per a mi. Crec que s’han divertit. Hi han fet feina des de Nadal, em varen dir les directores. Enhorabona! Qui critica l’ensenyament públic no té en compte aquestes fets, aquesta dedicació del professorat, aquesta il.lusió dels infants i aquesta solidaritat de les famílies. Gràcies CEIP Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç! I a reveure! Bon estiu, i bona sort per al futur! Gràcies a vosaltres, els meus personatges no són oblidats. Viuen dins les vostres memòries. Com vosaltres sou en la meva.

Enguany ha estat Lolita Bosch, la guanyadora. El seu llibré té un títol d’impacte: “El nen que volia matar”. El tema: la malaltia mental d’un pre-adolescent. La terrible experiència, en primera persona!, dels primers brots psicòtics. Tot un repte narratiu. És un bon text, i estic segur que tendrà molt d’interés. L’autora s’ha documentat molt bé i ha sabut expressar el dramàtic procés amb sinceritat i contundència, i sobretot: amb tendresa i emoció franca. Adjunto una fotografia de l’acte d’entrega al casal Alcover de Manacor, el dia 14 de juny. Hi acompanyo Anna Pérez, membre del jurat en representació de de La Galera, Josep Cifre, president de Colonya, Lolita Bosch, l’autora premiada, el professor i bon amic Ramon Bassa, també membre del jurat, i Martí March, organitzador del premi des dels seus inicis i també bon amic. Hi falta el quart membre del jurat, David Montserrat, editor de La Galera.

M’han demanat una llista de lectures sobre el tema de la muntanya, sense definir massa bé que s’entén per “muntanya”. Després de pensar-hi molt, i procurant aprofitar el poc que hi ha editat en català, la llista que he proposat finalment és aquesta:

Tintin al Tibet, d’Hergé. Un clàssic del còmic infantil: qui no el coneix?
Gaku, de Shinichi Ishizuka. Un còmic per comprendre el sentit humanista de l’esport a la muntanya. És un manga preciós, del qual només se n’han editat quatre volumets a Espanya, que jo conegui. Llàstima!
El primer de la cordada, de Roger Frison-Roche. Potser el relat més clàssic de l’alpinisme “clàssic”, alpí. Roger Frison-Roche, una personalitat de l’aventura i de la divulgació, és segurament el primer nom que ens ve al cap quan parlam de la literatura muntanyenca de ficció. Avui ens semblarà un poc ingenu.
La febre del cim, de Jon Krakauer. El relat periodístic, vibrant, d’unes jornades terribles i tràgiques al cim de l’Everest. Té co-relats molt interessants i molt crítics com el d’Anatoli Boukreev titulat Everest, 1996.

La cima de los dioses, de Jiro Taniguchi i Bako Imemakura (5 volums). Sens dubte el còmic més interessant i complet sobre l’escalada a l’Himàlaia, amb referències als mítics Mallory i Irvine, i a la seva càmera fotogràfica perduda.
Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, de Josep Francesc Delgado. La novel.la juvenil catalana de muntanya per excel.lència.
La llamada del silencio. Joe Simpson. Simpson ha escrit molts de llibres. En un, conta la seva lluita esborronadora per la supervivència després d’un accident durant una escalada: Tocando el vacío. N’ha fet també un documental que no us heu de perdre: Touching the void. De La llamada del silencio també n’hi ha documental. Qualque dia posaré aquí títols de pel.lícules de muntanya.
Dersú Uzalà, de Vladímir Arséniev. Un magnífic llibre de viatges a peu per serres de la llunyaníssima Sibèria, perfectament presentat en català, en aquest cas. Naturalment, ara estic obligat a esmentar la pel.lícula d’Akira Kurossawa amb el mateix nom.
Anglada, d’Elisenda Vergés. La biografia d’un dels primers grans escaladors catalans, que a més permet conèixer com era l’escalada a casa nostra fa unes dècades.

Si a aquesta llista hi voleu afegir L’enigma Altai (Edebé), d’un servidor…, us ho agrairé!

Naturalment, no he pogut incloure les obres clàssiques de Lachenal, Bonatti, Cassin, Rebuffaut, Hunt, Terray, Heckmair…, i de tants d’altres més moderns: Kukuczka, Diemberger, Messner, San Sebastián… L’editorial Desnivel (si premeu anireu al seu catàleg) publica literatura de muntanya des de fa anys.

Ha sortit publicada avui dijous, dia 6 de juny:

Com heu pogut percebre, he fet la còpia desequilibrada… Paciència!

Amb l’esplèndida il.lustració de na Nívola Uyà, una sorpresa de tons, concepció i estructura per acompanyar el meu relat. Si el voleu llegir, el trobareu aquí. Mentretant, podeu mirar el dibuix que na Nívola dedica al mes de juny.

Dues bones, precioses notícies. Com vaig anunciar fa uns mesos, dos centres escolars mallorquins representaran (encara!) aquest mes Un conte d’àngels i dimonis. M’han convidat a assistir a un assaig general i a les representacions. Hi aniré, naturalment. Es tracta de l’escola Guillem Galmés de Sant Llorenç i de l’IES Albuhaira de Muro. Dia 18 aniré, el matí, al teatre Sa Màniga de Cala Millor (dia d’assaig i de preparatius per als al.lotets de Sant Llorenç) i el dia 21, també el matí, al teatre municipal de Muro (dia de representació per als alumnes de primer i de segon d’ESO de l’institut de Muro). A Sa Màniga, s’hi faran posteriorment (el dia 19) dues representacions per a alumnes i famílies. Estic segur que tot anirà molt bé. Els actors sempre ho donen tot, i el profesorat que s’embolica amb aquestes funcions sempre ho fan d’allò millor. Miraré de fer qualque fotografia per al record. Aquestes representacions són inoblidables, una festa. Imagino que així acomiaden un curs escolar difícil. Gràcies!

Novetats per a infants i joves ressenyades al Bellver del dijous dia 30 de maig, en ocasió de la Fira del Llibre a Palma que comença precisament avui, dia 31 i dura tota la setmana vinent.

D’un molt bon relat: