Miquel Rayó

Mentre que espero que arribi l’hora de sortir de casa per assistir als actes de la tarda de la Fira del Llibre d’Es Born (he de signar el novíssim Llibre de minúcies a les llibreries Drac Màgic i Quart Creixent, i he de participar en una taula rodona sobre crítica literària), em plau penjar aquesta aquarel.la en la que m’és fàcil intuir-hi la calma que hem de menester en aquests temps difícils, aqueferats i preocupants. M’agrada, sobretot, el traç obscur que insinua la costa: una pinzellada amb el hake, i un toc de no res en l’horitzó…

Ja veis que em conformo amb poca cosa. Avui dematí he signat cinc exemplars del meu llibre de poemes a la paradeta de la llibreria Rata Corner. Què bé!

Un variat de recomanacions per aprofitar la Fira del Llibre d’Es Born, que s’obre demà al popular passeig de Palma. El suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca canviarà de coordinador. En Xisco Rotger ha estat cridat per dirigir l’ILLENC. En Pere Estelrich serà el nou coordinador. Que tenguin sort els dos, cadascú en la seva comesa! Em poso a la disposició del segon pel que fa a aquestes col.laboracions, com no pot ser de cap altra manera.

La meva lectura de la novel.la de Sebastià Portell, una promesa literària.

O una xineseria… Pur atzar de l’aigua i dels pigments i d’uns traços i d’un desvetllament…

Sobretot, amb Poesia. Enguany faré l’esclafit: si tot va com ha d’anar, publicaré els meus primers poemaris (dos per manca d’un!). Com ho heu llegit! Sempre he llegit poemes. Sempre he escrit versos. Com d’amagat. Discretament (la poesia és per a mi quelcom de molt seriós). En quaderns i plaguetes molt diverses he escrit molt lentament textos amb intencions o aspiracions poètiques. La fotografia amb coloraines és de les tapes del quadern on estan escrits els 24 poemes del primer dels dos meus llibres de versos que sortirà al carrer, ja. Perquè, ja és l’hora de lliurar-los al vent, i als ulls i a la sensibilitat dels lectors que sentin curiositat per aquesta faceta fins ara inèdita del meu quefer literari. Necessito fer-ho, i no en sé els motius d’aquesta fretura que no vull assimilar a simple vanitat. És alhora il.lusió i temença, i un atreviment i un risc. Ho sé. Pagarà la pena. Ho espero. Dia 20 de maig, d’aquí a una setmana, doncs, presentaré el primer recull dels meus poemes a la llibreria Rata Corner de Palma, en una edició, precisament, de Rata, cultura expandida, un dels molts ramals del vivíssim torrent rater animat per Miquel Ferrer y Edy Pons. L’acte serà a migdia. L’esdeveniment (com ara es diu) s’anunciarà per les xarxes socials tal com mana la modernitat… Hi sou tots convidats. El poemari, molt breu, es titula Llibre de minúcies, i el disseny del llibre que s’edita és obra de Damià Rotger, poeta i tipògraf (i menorquí), que ha fet un treball excel.lent de veres. En la fotografia podeu veure com m’explica el per què de cada aspecte del disseny: tipografia, cobertes, paginació… I adjunto una foto del procés d’impressió ja iniciat… Cal pregar els déus perquè tot rodi com correspon al cas. Tot això, el procés de fer un llibre propi, encara em sembla màgic, potent, inversemblant, com un regal que la Vida em fa. No acaba aquí la cosa: durant el proper novembre presentaré segurament el meu segon poemari. No vull avançar el títol encara, però sí anunciar que serà un llibre del tot distint en format i contingut. Ni vull anunciar l’editor que accepta el desafiament. La casualitat imposa que, a més, hagi rellegit durant aquesta setmana l’obra poètica de Gloria Fuertes, perquè dia 3 de juny, en el marc de la Fira del Llibre, estic convidat pel Gremi de Llibreters a fer un breu parlament sobre aquesta autora formidable (sovint injustament encasellada en la poesia per a infants, com desada en un calaix dels de baix del canterano literari). Sempre m’ha agradat Gloria Fuertes: explossiva, intel.ligent, dura, hàbil, ferma, valenta, tendra, única… La lectura, per cert, d’El libro de Gloria Fuertes, una antologia de versos i de vida en una edició bellíssima de Blackie Books, és del tot recomanable. Coneixem després molt millor el personatge (tan interessant com la seva obra escrita,  o més). No he tengut massa temps, doncs, per fer aquarel.les aquestes setmanes. Aquesta, que ha nascut de la pura sort del joc sobre el paper entre l’aigua i els pigments, màgrada molt. Penso que potser evoca els Alps, qui sap si una gran tempesta de neu i vent ran del Cervino? O és la Poesia d’aquest maig, també d’incòmodes al.lèrgies, que ja em fa veure bellumes?

La ressenya d’avui al suplement Bellver del Diario de Mallorca. Dos relats amb i de  muntanyes i amb i de persones que la viuen intensament. Dos relats molt distints i per a distintes edats.

Perquè, si el professorat ha preparat bé la sessió, m’ho passo molt bé. I crec que els infants també. Aleshores parlam de llibres, de contes i rondalles, de llengua, d’aficions, de viure, de llegir, de jugar i de riure i, de passada, de qualque llibre meu… Aquest va ser el cas a l’escola Antoni Busquets i Punset de Calders (ZER Moianès). Ho podeu veure aquí. El bon humor és manifest. No és possible no fer riure quan llegeixes Els set germans cabotans d’En Jordi des Racó a Catalunya.

Al suplement cultural Bellver, del Diario de Mallorca, avui:

A mitjan d’aquest abril em plau recomanar algunes lectures que ja he fet durant les darreres setmanes o que tenc encara a l’espera en la prestatgeria de lectures pendents. Haruki Murakami ens facilita una visió de l’escriptura de novel.les a través del seu recull de reflexions De què parlo quan parlo d’escriure, i amb ell ens n’adonam de què cada autor és un món i un model i una vida personal i literària, i de què la Literatura és rica precisament per aquesta inversemblant (encara que segurament finita) diversitat. Ted Kooser -un poeta americà el nom i la feina del qual jo ignorava- m’ha semblat un escriptor fascinant, fresc, natural, tendre i savi. Dec la seva descoberta a les versions d’una selecció de poemes seus triada per duet format per Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana, que en fan una traducció magnífica. L’edició (bilungüe) de L’ocell matiner i altres poemes és d’El Gall (col.lecció Trucs i baldufes). Res a veure aquesta poesia amb la de Robert Graves, del qual n’he llegit la correspondència editada per Alianza Tres: Entre luna y luna. Correspondencia (1914-1972). Molt interessant. I molt complex, el personatge; d’un ego quasi malaltís, si he de dir vera. La vida del pastor, de  James Rebanks, és el relat o l’assaig gairebé biogràfic d’un… pastor que no vol deixar l’ofici ni el mode de viure i de comprendre la ramaderia i la naturalesa en les muntanyes angleses heretats dels seus avantpassats. S’hi esmenta vàries vegades Beatrix Potter, l’escriptora de contes infantils (sempre els recomano: produeixen alegria), que va ser una molt avançada conservacionista, cosa que jo no sabia (sempre aprenem!). El llibre permet que els urbanites ens posem en les sabates dels pastors i dels altres habitants de les terres que consideram “naturals”. La memoria secreta de las hojas és la biografia apassionant d’una científica apassionada: Hope Jahren, geobiòloga (diuen que una de les dones més influents del món), que escriu una gran lliçó de com mostrar les meravelles de la naturalesa i de com hom s’hi pot aproximar des de la mentalitat científica (no gens incompatible amb altres aproximacions, ni menys excitant). I encara no he obert, perquè tot l’anterior ja està llegit, El ingenio de los pájaros, de Jennifer Ackerman. Vull pensar que m’entusiasmarà, si parla d’allò que anuncia el títol. Trob que enguany hi ha poques falzies pel cel de Palma…, i sento per això un cert desassossec. Estic, d’altra banda, ingenuament satisfet amb aquest nou apunt d’Es Salobrar, que vaig fer fa dos diumenges, dret entre les barrelles:

Ja hem tornat i, passats uns dies, una setmana, el cervell pot processar part del que ha experimentat en la fira del llibre infantil i juvenil de Bologna. He redactat una crònica per al Bellver i en redactaré una altra per a El Mirall. Seria inútil tractar de resumir-ho aquí. I per tant, no ho faré. La fira és un gran mercat…, de llibres. De drets sobre llibres. Amb mil i una parades d’editorials d’arreu del món (literalment). L’autor que hi vagi pel seu compte, només ha de fer-ho per observar, per reflexionar, per xuclar idees i inspiracions. L’il.lustrador, és cert, no ha de traduir els seus dibuixos, la seva proposta. Pero, així i tot: quants de milers i milers i més milers d’il.lustradors hi ha al món? I no tots són presents a la Fira. Què petita, insignificant és l’obra pròpia (o deia, això, en Miquel Àngel Riera després d’anar a la fira de Frankfurt)! I no obstant, què gran és i què important per a cadascun de nosaltres! Cal anar a Bologna de la mà d’un agent, i començar a preparar l’agenda de contactes un any abans, ja des d’ara. Així han de fer-ho els autors professionals, si és que volen tenir una oportunitat per vendre la seva obra a altres països, perquè siguin traduïdes a altres llengües. O esperar que les editorials que han publicat obra teva aquí facin precisament d’agents literaris. L’experiència és molt positiva. Hi hem anat na Xon i jo. Hem aprofitat per visitar Milà (on he fet un dibuixet del seu Duomo imponent i elegant). I hem visitat bé Bologna: les torres, l’Archiginnasio, els palazzos, la col.lecció d’art municipal, el museu MAMBO (d’art modern de Bologna, amb la col.lecció Morandi)… A la Fira hem visitat les exposicions dels il.lustradors catalans (na Xon descansa en una de les hamaques del hall de la fira, cadascuna d’elles dedicada a un/a il.lustrador/a) i la paradeta de l’Institut Ramon Llull (amb l’Illenc). I a la ciutat hem fet allò que i havíem de fer. Ho podeu veure en aquesta fotografia:

O sigui: participar amb l’escriptora Núria Pradas en un debat sobre la guerra, l’exili i els refugiats en els llibres infantils i juvenils i les seves conseqüències, debat que va fer-se dia 5 d’abril a la biblioteca Salaborsa (preciosa i eficient). Gràcies a les dues tradutores! Ens ho em passat bé, a Bologna. Hem après.