De westerns, de Formentor i d’un diari enfonsat

Acabat de tornar de les Converses Literàries de Formentor, em rep a casa l’exemplar d’avui d’El País, comprat per la meva filla. M’explico: fa un parell d’anys que vaig deixar de comprar-lo, El País. M’era impossible -i em feia llàstima i em produïa vergonya- seguir el procés de decadència ideolològica i ètica, i de fallida empresarial, d’un diari que apreciava. Aquestes setmanes he comprat l’edició dominical només -repetesc: només- per obtenir a bon preu una còpia d’alguns magnífics westerns. Avui tocava The Big Country, traduïda al castellà com “Horizontes de Grandeza”, on treballa un magnífic, irrepetible i admirable secundari: Burl Ives, el qual a més era un no menys magnífic cantant de música country. Els articles, editorials, comentaris, columnes o simples titulars sobre les eleccions d’avui a Catalunya són de vergonya (amb poquíssimes excepcions). L’esforç de la direcció del diari per demonitzar el nacionalisme català -i obviar el que de mefistofèlic té el nacionalisme castellà, com si, a més, no existís: ara en diuen “patriotismo constitucional”- és patètic. Lamentablement, no entenen res. Són els de sempre dient el de sempre. Quin mal ha fet la premsa de Madrid, i certa intel.lectualitat de Madrid, a tot l’Estat i a tota la societat espanyola! El País hi ha col.laborat. Penós. Estic segur que qualcú estudiarà tot això qualque dia. Perquè, certament, és digne d’estudi.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.