Miquel Rayó

Empès per la curiositat, he cercat un poc per veure si hi havia escriptors que pintessin… Jo conec que en Pau Faner ho fa, i que na Maria del Mar Bonet (puc considerar-la escriptora?), ha fet també, mira per on!, aquarel.les. Diuen que sempre porta una capça d’aquarel.les i pinzell per fer-ne allà on es troba… Fa poc vaig sentir per la ràdio que Jesús Montcada, el gran escriptor de Mequinensa, també pintava… Quins altres autors ho han fet? Doncs, la llista arriba a ser llarga i interessant. Aquí només en faig un apunt: Kafka dibuixava monigots als seus papers, Rafael Albertí sovint acompanyava els seus escrits amb dibuixos línials encargolats i figures. Jack Kerouac és en aquesta llista, i el mateix Lewis Carroll il.lustrà una primera edició d’Alícia en terra de Meravelles. Què podem dir del gran, enigmàtic William Blake? La seva obra gràfica encara colpeja. Bukovski pintava i Sylvia Plath també. Hem de dir res dels cal.lifgrafs xinesos i japonesos que eren poetes i algun dels quals, com Iosa Buson, pintava paisatges bellíssims? I d’escriptors que fossin aquarel.listes, concretament, què en sabem? Doncs, aquí en teniu tres: Henry Miller, Günter Grass i Herman Hesse, el qual començà a fer-ne als quaranta anys i encara declarà un dia, per cert, que ho feia “per distanciar-se de la Literatura”. Què interessant! Hauria de seguir amb més cura aquest fil. Sigui considerat tot l’anterior com una nota més pedant que erudita.

Lectures vàries, a banda de les que em corresponen pel meu treball informal de ressenya de llibres per a infants i joves. Es tracta d’això, d’anar fent. pel que fa a les lectures d’oci, curiositat, entreteniment o cerca literària, aquestes són algunes de les que em proposo fer durant el mes de març. Tenc ganes, per exemple, de saber qui és i com escriu i de què ens parla Mircea Cârtârescu. L’editorial Impedimenta em fa el do d’enviar-me un exemplar per a lectura del seu nou libre, El Cuerpo, segona part de Cegador. No en conec res. Mentida, en tenc referències que parlen de deliri, de text subversiu… Sota Terra, de Robert Macfarlane (Angle) em fa unes ganes grandíssimes. Conec altres obres de l’autor: Las sendas viejas, Las montañas de la mente… No hi deu haver muntanyenc o senderista que no hagi llegit algun d’aquests textos de reflexió sobre camins, muntanyes, paisatges, llibres… A la llibreria de segona mà trob en molt bon estat Viaje a los confines de la Tierra, de Robert D. Kaplan (Ediciones B), llibre de viatges i alhora d’especulació històrica i política en països africans i de l’Orient immersos (encara) en conflictes.  I atenció! He comprat també de segona mà un Quixot! Per què, si ja tenc a casa l’edició completíssima de l’Acadèmia…? Doncs, perquè aviat partiré a caminar per La Mancha i vull anar llegint el llibre dia a dia, allà mateix, enmig dels paisatges que el gran cavaller travessava. Sí: El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, en l’edició d’Austral, la mateixa que vaig llegir quan feia el servei militar a la Creu Roja, en la caseta de cures vora la piscina de la residència d’oficials d’Es Fortí. Les aventures d’El Quixot les hauré llegit i rellegit…, quantes de vegades? És una història que em fascina i que no em cansa. Parlaré aviat de la caminada per La Mancha. Si no hi ha emperons per mor del virus nou. I menstrestant, continuo amb les aquarel.les urbanes. Aquesta és d’ahir mateix (d’una fotografia d’un cantó de carrers de Palma):

La quarta pràctica sobre el mateix tema. Ara passaré a una nova fotografia. A veure.

Passa a passa.

Per això faig aquarel.les. Potser un dia me’n cansi i cerqui entreteniment en una altra activitat. Per ventura serà una activitat distinta, impensada per ara. De fet, un dia hauré de cercar a la força altres activitats: els anys avancen i els canvis de gustos, interessos, actituds, esperances, forces, ganes, voluntats i il.lusions són inevitables. Per ara, no obstant, faig aquarel.les perquè aprenc. La prova? Aquestes tres aquarel.les treballades successivament des d’una fotografia d’un carrer de Palma, que són pràctiques del curs d’aquarel.la on-line sobre paisatges urbans en el qual estic apuntat des de fa dues setmanes. Comparau-les, per favor.

Primera

Segona

Tercera i, per ara, darrera:

Tenc preparada ja la quarta versió. Hauré après, quan la faci, un poc més encara? Espero que sí.

Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, una ressenya que parla (bé) d’un llibre de coneixements molt ben editat. Ja en vàrem parlar pel novembre passat.

I per si fos poc, en Pere Estelrich, coordinador del suplement comenta, generós, que avui exposam aquarel.les a Rata Corner. Ell mateix m’ha enviat el retall a primera hora del matí. Gràcies!

Un article de l’associació Palma XXI on, per casualitat (o no?), hi surt el meu nom. Parla d’aspectes de la vida cultural a Palma en el temps de les reivindicacions ecologistes dels principals espais naturals de les Illes Balears. Aleshores, jo era president del GOB… Pura història local! El podeu llegir aquí.

La meva primera exposició d’aquarel.les: tot un atreviment. Espero que els i les aquarel.listes de bon de veres sàpiguen disculpar-me.

Al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, una ressenya per a una rara obra de Teresa Pàmies destinada als lectors juvenils.

La literatura d’Antoni Vidal Ferrando és gran, gran, gran Literatura. La seva obra poètica és excel.lent i sempre m’ha commogut. L’he seguit. La repasso de vegades per trobar-hi sempre un llenguatge de tal riquesa que, potser, ja és introbable. La seva narrativa també és excel.lent. Voreja sovint el deliri creatiu. M’estimula. L’autor m’ha enviat fa no res un exemplar dedicat del seu darrer llibre: Quan el cel embogeix (Adia). Em demana que en facem una presentació a Inca, dia 5 de juny. Ja ho crec! Gràcies, Toni, per l’oportunitat de fer-ne una lectura més lenta i reflexiva, cosa que sempre imposa un deure de presentació pública i de comentari. Serà un plaer! I després hi ha la lectura d’entreteniment, per passar l’estona. És d’entreteniment, per a mi, la literatura de muntanya, tot i que hi tenc una certa preferència des de fa anys. Ja ho sabeu els qui freqüentau aquesta pàgina. El tema m’agrada. Potser perquè no he fet la muntanya que voldria haver fet. O potser perquè la faig, i ja em ve just, des de la lectura, sense haver d’arriscar. En aquest cas, i perquè ara hi treballo un poc (ja m’explicaré més endavant), llegesc Cuerdas rebeldes. Retratos de mujeres alpinistas, d’Arantza López Marugán, Mujeres y montañas. Nacimiento del Pirineísmo femenino, de Marta Iturralde, y On top. Mujeres en la cima, del mític (i sempre polèmic) alpinista Reinhold Messner, tot això editat per Desnivel. Naturalment.

Intento aprofitar el paper. Un d’aquests paisatges està fent en el revers d’un paper ja pintat anteriorment, i amb un resultat francament dolent. En canvi, el que hi he fet ara ja no em desagrada tant. Cert és que, no sé com, sempre s’enfosqueix el resultat. Potser hi pos massa burnt umber, potser insistesc excessivament per tapar defectes (aquí n’havia de tapar alguns). En fi… L’altre paisatge està fet en paper de gra gruixat. M’agrada, aquest paper (Arches, 300 gr). Em va bé pel meu traç imprecís, de mal dibuixant, un traç que vol ser fast and loose. El de gra fi, també m’agrada, i molt.