Lectures i calor, tot normal… O no?

No sóc lector de llibres sobre l’actualitat política, els considero sempre parcials i apressats. La història necessita temps i no cròniques immediates. Ara bé, confesso que he llegit La conjura (Espasa) en un no res. Me l’ha deixat un bon amic. El llibre és obra de Jesús Cintora qui, per molt progre que vulgui ser i per molt objectiu que pretengui ser, és periodista a la Cort i de la Cort. Espanya. Constitució. Etcètera. Podria ser pitjor. Fa por quan relata les exclamacions i les amenaces de la dreta, l’extrema dreta i el suposat centre dreta (i part dels socialistes) espanyols perquè no es pogués conformar el primer govern de coalició entre PSOE i Unidas Podemos. Franquisme residual o no tant. És un text oportunista i amb l’avantatge de què és fàcil de llegir. No en faig refusament. Estic ara amb La vella escola, de Tobias Wolff (La Magrana), i enganxa, potser perquè parla, i ho fa bé, de literatura, d’escriptors que comencen i d’institucions escolars. La grieta, de Doris Lessing (debolsillo), no m’ha agradat gens. No és versemblant. Presenta una tesi forçada. De fet, no l’he acabat de llegir i no en sento cap recança. Relatos fantasmagóricos de las montañas (ecc) és un manga que m’interessa conèixer. L’autor del guió és Junpei Azumi, o dels guions: el contingut és un conjunt de diferents històries dibuixades per dibuixants distints: Akemi Inokawa, Akihito Yoshitomi, Daisuke Imai, Jungi Ito, Mimika Ito. Confesso que no els conec. Em limito a copiar els noms. És el tema, la muntanya, allò que m’estira d’aquest volum. L’he demanat a una llibreria. També he demanat una guia del GR99 (Camí Natural de l’Ebre), perquè és una marxa que potser qualque dia ens animarem a fer na Xon i jo, o això voldríem, si la situació pandèmica es regularitza. Per ara tot és incert. Especialment, els viatges. Veurem. Com gairebé sempre, les guies del país aragonès solen ser de Prames, veterana editorial molt útil a senderistes i muntanyers. I acabaré ja: he anat avui a la fi a Reread, després de setmanes, per saludar en Josep i na Paula, i per veure si trobava qualque lectura interessant en les seves prestatgeries atapeïdes de llibres de segona mà. N’he trobat dos: Un cambio de verdad, de Gabi Martínez (Seix Barral), amb el subtítol Una vuelta al origen en tierra de pastores, i un exhaurit Caminos sagrados. Aventuras de un peregrino, de Nicholas Shrady (Muchnik), el títol del qual ja permet endevinar per on el text… camina. De Gabi Martínez vull dir (recordar) que vaig usar el seu llibre Només per a gegants quan escrivia L’enigma Altai. És just.