Contra les ones…

Contra les tribulacions i les marees que ens arrosseguen mar endins. Contra les ones adverses, la lectura, una caminada per la serra de Son Moragues amb un bon amic excursionista, les aquarel.les, els actes literaris de la nova i improvisada festa del llibre a Inca i a Santa Maria -gràcies per deixar-m’hi participar-, i tirar cap endavant, i no deixar-se abatre. Cada obstacle és un repte i cada repte té el seu propi i enigmàtic significat. Cal viure’ls, els obstacles i els reptes cal superar-los. O intentar-ho. Malgrat tot. Contra les ones, doncs. D l’autora Penelope Lively només conec el seu llibre sobre els jardins britànics, Vida en el jardín, ben entretengut i farcit de curiositats que, al seu moment vaig ressenyar al suplement Bellver, ara en hivernació o en repòs estival: tornarà a publicar-se? Es publica (Impedimenta) la seva novel.la El mundo según Mark: a veure què serà; no en tenc cap notícia… Desant llibres i buidant prestatgeries, he trobat aquest volum d’aforismes de Ludwig Wittgenstein i, naturalment, l’he retirat per posar al caramull de textos pendents de lectura: Aforismos: cultura y valor (Espasa Calpe). De relectura. Els aforismes, ja se sap, cal oblidar-los i així, en cada lectura, resplendeixen com si fossin nous de trinca (això potser és, també, un aforisme). Tenia moltes de ganes que a la fi es publicàs en català o en castellà la proposta de Rebecca Solnit: Una guía sobre el arte de perderse (Capitán Swing). El seu llibre del caminar em va semblar excel.lent; m’és de repàs obligat. El tenc en anglès i en castellà, i si a la fi s’edita en català, també el compraré. A la llibreria de segona mà hi he trobat La sagrada aroma del món. L’indi i la natura (Olañeta), i ja podeu entendre el motiu de la meva adquisició, un assaig de José Enrique Ruiz-Domènec sobre les novel.les de cavalleria: La novela y el espíritu de la caballería (Mondadori), novetat absoluta per a mi, i la crònica d’un peregrinatge des de Madrid a Santiago l’any 1926, editat l’any 1976, un text segurament molt tocat de religiositat i d’espanyolitat catòlica (déu del cel, assistiu-nos!), però que m’ha de resultar molt interessant, perquè: com es caminava en aquells anys? Es titula Caminando a Compostela, i n’és l’autor Javier Martín Artajo (Editorial Católica). Caminar a Santiago, llavors, no era el que és ara… Contra les ones, doncs, lectura i caminades. Si és possible fer-les, les caminades. Sempre és més fàcil llegir a casa.