Miquel Rayó

N’Hilari ha partit a cercar nius d’aucell en paratges potser somiats potser enyorats. Era el soci número sis del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), en la fundació i primer desenvolupament del qual ell va participar de manera intensa i eficaç. Era un home divertit i generós. Tenia, sobretot en els darrers anys, una filosofia pròpia amb la qual fer front a les propostes que la vida ens fa sense cap avís, sovint desesperants. Ell s’espolsava el desànim amb un optimisme personal, que atribuïa al seu contacte freqüent amb la Naturalesa: un ropit, un empelt, una flor, un tros de sòl fecund… Ornitòleg aficionat, jardiner professional, actiu i animós, fener: vet aquí n’Hilari Morales. És just recordar-lo. Tant li era cercar finançament per alguna causa conservacionista com cuinar en un campament del GOB amb al.lots a la platja de Muro. Els principis del grup foren seus en bona mesura. Cal donar-li, doncs, les gràcies. I donar gràcies pel fet atzarós d’haver-lo conegut. Tant el Diario de Mallorca com Última Hora han recollit la trista notícia.

El periodista Joan Serra del diari Última Hora difon el curiós cas d’El salvament de can Seixanta, contat pel membre del Grupo Excursionista de Mallorca, Joan Espina Devés, i que vaig poder reproduir en un apèndix de les Crónicas del G.E.M. Grupo Excursionista de Mallorca). Aproximació a la història de l’excursionisme a l’illa de Mallorca (1937-1952), gràcies als documents i fotografies facilitats generosament per Josep Maria Espina Rovira, fill d’en Joan. A tots els ho agraesc. És una curiosa i divertida anècdota de l’excursionisme històric local.

No sé com he trobat dues velles fotografies, desades en una carpeta de l’ordinador. En una, podeu veure’m de molt jove (potser era l’any 1970 o 1971) observant el cel des del cim del puig Gros de Ternelles en cerca de voltors negres. Fèiem, en aquell moment, el primer recompte d’individus d’aquesta espècie a Mallorca, una espècie en perill evident d’extinció a l’illa. Érem, aleshores, membres de la Societat d’Història Natural de les Balears. Poc després fundaríem el Grupo Ornitológico Balear, que passà a ser després el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). La fotografia és feta p’en Vicenç Sastre, estimadíssim i vell amic i company d’excursions i caminades, i de les observacions d’aquella jornada de voluntariat ornitològic inicial, i d’assolellada inclement (vegeu el tendal improvisat per fer ombra). En la segona fotografia podeu admirar la part baixa d’una de les parets de l’illot d’es Colomer de Formentor. Amb en Joan Mayol hi ascendírem un dia per cercar-hi sargantanes. A la baixada ens vàrem llençar a la mar, perquè no arribàvem a trobar una via de descens segura. Jo, amb una porada: sempre he tengut por als fons marins (hi imagin bèsties ferotges i voraces). No cal dir que en Joan i jo ascendírem fins el cap curucull de l’illot sense cap mena de material per fer cordada. Simplement  no en teníem.  Això degué ser l’any 1973 o 1974. Quins dos bons records! No sé si ja els havia penjat abans en aquesta pàgina.

Agraesc molt aquest dens article de Xisco Simon al digital Fora Vila sobre l’edició de les Crónicas del G.E.M., que conté opinions a tenir en compte. Poc a poc, la història de l’excursionisme mallorquí va prenent força i formant cos, amb informacions recollides i amb publicacions.

Un titular de la premsa local d’avui m’inquieta o, com a mínim, em mostra un fet indiscutible: ja no sóc d’”eixe món”, com deia Raimon fa dècades. El que escric ara és com un acudit, pitjor: un comentari de persona gran en la taula d’una caferteria de barri. Gran i desorientada. Quin titular és? Aquest: “Bizarrap lanza su ‘Session 58′ con Young Miko fusionando el ‘flow’ boricua y el argentino“, i surt publicat avui al Diario de Mallorca. No sé qui són Bizarrap o Young Miko -si és que són algú o alguna entitat i francament, no sé si m’interessa saber-ho, i no vull de cap manera menystenir allò que són o allò que fan: sóc jo qui té el dèficit de comprensió-, ni sé què significa “Session 58″ ni com sona el “flow boricua”… Sé que puc saber-ho fent una simple i ràpida recerca per les xarxes. La qüiestió és: m’interessa fer-la? Vull ser sincer: preferesc dedicar el meu temps a la lectura -i a les notes que n’obtenc, vertaders estímuls i incentius literaris i també plàstics, gràfics- de Recuerdos de montañas lejanas, una preciositat editorial de Random House, obra de l’autor Orhan Pamuk, en el volum que m’han portat, generosos, els Reis d’Orient. Lamentablement, no és només aquest titular el que em deixa desorientat. Visc amb desconcert, però no ho vull fer amb drama o amb negativitat o amb melancolia, en un món nou. S’hi parla un nou llenguatge. Benvingut sigui.

A Última Hora d’avui apareix un llarg reportatge sobre el llibre de les Crónicas del G.E.M., el meu nou text sobre l’excursionisme històric local publicat fa ben poc encara pe’n Lleonard Muntaner. Gràcies, Joan Serra per fer-ne difusió! En la versió digital del diari n’hi ha un resum. Per cert, ja haureu notat que en la fotografia no duc les ulleres. M’han intervingut un ull i estic a l’espera de la intervenció a l’altre: cataractes. Tornam grans! I esper que un poc més savis.

“Creo que sería interesante que se mantuvieran físicamente los kioscos en las ciudades. Es una metáfora, pero así la prensa formaba parte del paisaje también, del paisaje urbano” diu Manuel Rivas a Público, avui.

Ahir, al suplement Bellver en abril del Diario de Mallorca. Encara hi havia, doncs, ressenyes per publicar. Gràcies, Pere Estelrich per fer-ho!

Millor riure que fer-se malbé el fetge. Ara tendrem inspectors de l’ortodòxia acadèmica, inspectors (no sabem si hi haurà inspectores ni com se’n farà la selecció, en base a quina convocatòria i a quins requisits- per detectar i supòs que denunciar i multar la “ideologia y el adoctrinamiento en las escuelas” -en les públiques, només?-, i tendrem disponible la “libre elección de lengua“. Sempre, aquesta fal.laç associació de la paraula llibertat amb una clara i consegüent restricció de qualque dret: em ve al cap ara allò de “la lengua común“, una altra útil invenció… Cal reconèixer que la dreta neoliberal sap fer ús del llenguatge. És inútil fer, doncs, l’afirmació d’una evidència: no hi ha cap comportament humà no instintiu que no tengui una justificació o un fonament ideològic. És inútil denunciar al supremacisme castellà/espanyol que s’oculta sota els debats per les llengües a Espanya. És inútil reconèixer el patetisme en l’acceptació i la legitimació que Ramon Aguiló, Félix de Azúa, Fernando Savater i tutti quanti fan de VOX, “que es, sin duda, un partido constitucionalista“. És ridícul l’article d’ahir d’en Valentí Puig al DM parlant, encara!, de Podemos i Maduro i Venezuela: de veres, aquest intel.lectual no té cap altra cosa de què escriure, a les acaballes de 2023? I certament sembla cosa de Grouxo Marx llegir com un irritat Jorge Dezcallar exigeix que li diguin la veritat i que no l’enganin, quan ell ha viscut molts d’anys de la mentida, de l’engany, i de l’ocultació i de la conspiració clavegueral pel fet d’haver dirigit els serveis d’intel.ligència espanyols -intel.ligència és un eufemisme generós, aquí… I així anam… Avui, però, ens tocarà la loteria.

L’any que és a punt d’acabar ha resultat ser molt productiu. I és el moment d’agraïr-ho a qui correspongui: editors que han confiat en el meu quefer i persones i associacions diverses que m’han demanat una col.laboració. Sí: gràcies. He tengut la sort de veure editats textos meus ben diversos, doncs, i d’explorar algunes temes que m’interessen i encara comunicar els resultats d’aquestes exploracions, tanmateix ben modestes, a la gent que ha volgut escoltar-les, Sí, una sort. La sort que ve, és cert, de la feina feta amb constància i esperança, i de la confiança que hom té en ella. Vet aquí un resum del compte de resultats: els nous poemaris Aquí diu vent (Adia Edicions) i Del quadern d’Adam (El Gall, Editor, amb les precioses i molt suggerents fotografies d’en Jaume Gual), la publicació de Crónicas del G.E.M. (Grupo Excursionista de Mallorca). Aportació a la història de l’excursionisme a l’illa de Mallorca (1937-1952) (Lleonard Muntaner, Editor), la conferència Ensumar el so del bosc (Biblioteca Ramon Llull de Palma), la conferènncia El còmic de muntanya: de Mortadelo a Mallory (Mostra de Cinema de Muntanya de Palma), el text De la pedra eixuta per al col.lectiu de margers de Mallorca, el pròleg a la nova i actualitzada edició d’Els aucells de les Balears de l’amic Joan Mayol (Nova Editorial Moll), el pròleg per al recull de poemes de na Lola Casas, Els poemes de la Lola (El cep i la nansa), el discurs per al cinqüentenari de la fundació del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa), la meva participació a Perpinyà en el programa Lletres Compartides de la Generalitat de Catalunya i altres institucions culturals dels Països Catalans, la realització del projecte Escriure la Serra gràcies a Tramuntana XXI amb la col.laboració de l’AELC, la Fundació Mallorca Literària i el PEN Català, la participació en els jurats dels premis Aurora Díaz-Plaja i Guillem Cifre de Colonya, presentacions de llibres, participació en col.loquis, publicacions, etcètera. Gràcies, 2023!