Miquel Rayó

De dijous, dues més. Una (vertical) en paper Hahnemühle de 450 grams i format gran, i l’altra en paper Arches de 300 grams, en un format mig. Proves. Sempre proves. Pràctiques. Quan em posaré, però, a pintar al carrer? No m’atrevesc. A més, aquestes setmanes estic enfeinat de bon de veres. D’aquí a desembre vull tenir acabades dues “coses” més de la història de l’excursionisme local… Ja en parlaré al seu moment. Ara, penj les dues darreres aquarel.les. Ahir vaig veure un esparver -àguila calçada- al cami dels Cairats. De fase clara. Segurament en migració. Llegesc Robert L. Stevenson.

L’estiu acaba i anam fent. Hem viscut coses que ens han interesssat o que ens han fet feliços, o almenys ens han tranquil.litzat en aquests temps de deliri polític i de lideratges enfollits i, clarament, assassins. Què en pot venir? La sensació és de profunda vergonya i de trist desencant. I de desconcert. Però, cal seguir. Afermar els peus. Enfortir l’ànim. Hem anat a Requeixo a passar uns dies en la casa de la nostra amfitriona Patrícia. Hem estat testimonis de la força immensa dels incendis forestals, bem participat en una queimada, hem visitat uns bons amics, hem vist una guineu, hem vist i escoltat aucells… Hem caminat, na Xon, na Carme, n’Elisabeth i jo, unes etapes del Camí Primitiu a sant Jaume de Compostel.la, des d’Oviedo fins a Grandas de Salime, bells paisatges, bons camins, bon menjar, allotjaments agradables. He anat al salobrar, l’espai del meu particular assossec: sap geu veure-hi una diversitat menor. He llegit. Destacaré el nou llibre Una cançó de pluja de Joan-Lluís Lluís: singular. He redactat un text nou -podré editar-lo?- en relació amb la història de l’excursionisme local, he entrevistat més gent per a una altra biografia d’un notable excursionista… Aviat acabaré aquests dos treballs i podré dedicar una altra vegada el meu temps a la Literatura. Esper! He pintat poc: també vull tornar a l’aquarel.la! Prepar ara algunes xerrades que he de fer el mes d’octubre. En Francsc Rotger em cita en un article seu de l’AraBalears sobre La Riba de Palma. M’han comanat un article sobre Robert L. Stevenson. Aviat me’n publicaran un sobre les novel.les d’aventures a la revista Faristol… De tot plegat, doncs, excepte de la follia criminal que ens amenaça, n’he de donar les gràcies. Així ho faig.

Ahir vaig fer una estona de pràctiques. Aquí en teniu els resultats. Papers Arches i Saunders-Waterford, mesures distintes. Proves. Sé que hauria d’anar més enllà. Però, ara tenc el cervell ocupat en la finalització d’alguns projectes i en la preparació dels diferents actes als quals estic convidat a participar (com veureu a l’apartat d’Activitats Previstes). Ai, la feina! Ai, els compromisos!

L’Última Hora publica avui aquesta informació de l’acte de reconeixement de l’obra d’En Joan Perelló organitzat pel Gremi de Llibreters de Palma en la Fira del Llibre en Català d’enguany. Hi va assistir molta de gent. En Miquel Àngel Adrover va recitar una vintena de poemes d’En Joan, aquest va fer un parlament ben emotiu i jo vaig llegir uns fulls que havia preparat per destacar alguns des molts assumptes que hom troba en la poesia d’En Perelló, sens dubte un dels grans poetes contemporanis a Mallorca. Gràcies per tot!

Per provar una metodologia apresa de mirar videos de l’Associació d’Aquarel.listes d’Espanya,  o com es digui l’associació. El que explicava i mostrava el pintor ponent en un dels videos em va interessar molt. Permet fer paisatges molt ràpidament, i queden frescos, alegres, vius. Els he fet en paper Arches de gra gros. Deuen tenir uns 13×18 cm. Òbviament, cal que en faci molts per aprendre la tècnica concreta.

Feia setmanes que no trobava l’estona llarga que necessit per fer un poc de feina amb l’aquarel.la i per passar-hi gust. Avui he pogut fer-ho a la fi! Entre viatges i escriptura el temps passa. Dos paisatges, avui: “Aucells en un dia de mar revoltada”, horitzontal, en paper Arches de 300 grams, gra gros, 31×41 cm, i “Paisatge amb cel buit”, vertical, en paper Hahnemühle de 425 grams (mai no l’havia provat: la pròxima vegada hauré de reforçar colors i donar més llum a l’hora de fer la fotografia), gra gros, 36×48 cm.

Quin goig! Una aquarel.la meva, una marina molt lleugera, clara i optimista, ha servit de portada a un llibre de records compartits -fotografies, escrits, anècdotes- amb què els bons amics i amigues d’en Xisco Avellà l’han felicitat pel seu recent 68è aniversari. L’aquarel.la, que podeu veure sencera a l’entrada del passat dia 4 d’agost, serà, un cop envasada, el meu obsequi físic a en Xisco, però que sigui primer en aquest àlbum m’honora. Gràcies a en Toni Font per suggerir-m’ho, i gràcies a en Pep-Lluís Pol per fer la feina de recollida dels materials i de comanar l’elaboració d’aquest àlbum de baules d’amistats llargament covades durant l’exercici de la docència a instituts i la militància en el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, entre d’altres associacions i experiències educatives, naturalistes i conservacionistes. Molts d’anys, Xisco!

Realment, la portada d’avui del Diario de Mallorca és per posar-se a riure… o a plorar. Sense comentaris, doncs. Només que no entenc com encara el llegesc. No fa molt, un nou article d’En Ramon Aguiló feia vergonya aliena… No diré res tampoc dels promotors i participants en aquesta mena de neofestes locals de tudadissa. Almenys podrien comprendre el valor simbòlic d’allò que fan o d’allò en què participen tants de joves, sobretot. Se’n podrien abstenir? De veres, no entenc res. L’únic que entenc és que a Israel comanden uns assasins sense escrúpols. “Si volguéssim un genocidi, ens hauria bastat un sol horabaixa”, declara el número 1. Pur matonisme. Prostitució del llenguatge. I se’n vanten!

Quin mal glop! En Jaume Obrador és mort. M’ho acaben de dir. Me vénen al cap moltes de reunions i trobades amb ell, molts de debats, molts de documents redactats a mitges discretament, treballs sempre sempre enfocats a la millora de la vida veïnal a Ciutat i al desplegament ple i lliure dels moviments associatius de base, i a la unió entre els diferents àmbits de les reivindicacions socials. Era molt sensible a l’assumpte ambiental, i no faltava en les convocatòries del GOB. Amb Rosa Bueno, Joan Font, Paco Metgod, Bel Cerdà i tants i tants d’altres crearen una xarxa de veïns i veïnes feners, tenaços. Ell, en Jaume, era més polític que jo, i de més amples capacitats, amb més empenta dinamitzadora. Molt actiu. Incansable. I encara mantenia, per la seva experiència personal i pel seu compromís, la seva preocupació pels qui, en altres bandes del món, necessitaven suports, agombols i ajudes. Treballàrem junts al seu moment en i amb un grup de mares i pares per aconseguir una escola pública per als nostres infants, on la llengua vehicular fos el català i on l’ducació se centràs en els nins i nines. La trobàrem. I també vaig col.laborar per comanda seva en l’organització i el desenvolupament d’un seminari a Palma sobre moviments socials. Quins anys! Quants de records! Quin greu me sap! Exprés aquí la meva gratitud i el meu reconeixement a la seva tasca i a la seva persona. I el meu condol a la seva família, especialment a na Maria, na Magdalena i na Marta.

En la platja i en paper Hahnemühle de 425 grams, Anniversary Edition, 30×40 cm. M’agrada per la simplicitat.