Com estim les biblioteques públiques! I avui, més que mai estim la biblioteca de Consell. Me’n record de fa temps quan na Mar Rayó hi feia sesssions de clubs de lectura i jo l’anava a cercar amb el cotxe tard, ja de nit, quan acabaven les sessions. En el trajecte de tornada a casa, na Mar i jo parlàvem, com no?, de llibes, de lectura, de la feina imprescindible de les biblioteques municipals… Fa molts d’anys, d’això. Era una bona experiència. No he escatimat esforços a l’hora de col.laborar amb les biblioeques: vull que les biblioteques funcionin i siguin una peça clau de la vida social de cada municipi. Avui n’he sabut noves, de la biblioteca de Consell. N’he rebut una preciosa sorpresa. Em plau (molt) explicar-ho en aquest pissarrí digital. Resulta que en aquesta biblioteca hi fan adesiara -imagin que cada mes- una activitat de nom Paraules Dolces.
Es veu que trien uns textos que els agraden, perquè creuen que contenen això: paraules dolces. Em satisfà que hagin triat i exposat a la mirada dels seus usuaris un text meu en aquest mes de febrer. Un text del llibre Dotze en fan un, que vàrem publicar l’any passat na Nívola Uyà (il.lustracions) i jo mateix (textos) gràcies a la bona feina de Disset edició. El text és el corresponent al mes de Febrer, el que ara mateix vivim en present, dia a dia. Un bon amic m’envia aquest breu reportatge sobre el modest però, per a mi i per a la meva feina, magnífic i grandíssim esdeveniment. Un regal de bon de veres. Em satisfà (i ja tenc la coa estufada com un paó o un gall d’indi). No puc evitar que l’ego -el meu ego d’autor- engoril.li i es pegui presumptuósament cops de puny al pit. Gràcies a la persona o les persones que han fet aquesta tria. Cordialment. El text és aquest, i així l’han mostrat a la sala de lectura:
