Miquel Rayó

També inesperat. De fet, impensable a hores d’ara. A la paradeta de venda de llibres del centre de visitants del Parc Nacional de Doñana d’El Acebuche, hi trob exemplars a la venda d’aquests títols de n’Eusèbia i meu. No em digueu que això no sigui un vertader regal! He pogut visitar el parc la setmana passada. Hi he fet dues excursions molt completes. La marisma estava totalment anegada gràcies a les pluges d’aquestes darreres setmanes, i en conseqüència hi abundaven els aucells.

Acab de tornar a casa des de Tomares (Sevilla), on he assistit al Foro de Conservacion de la Naturaleza convocat per l’associació Iniciativa Natura (del Consejo Consultivo de la qual jo en sóc membre), i trob un regal inesperat en les pàgines de l’AraBalears d’aquest cap de setmana: un article d’en Jaume C. Pons Alorda sobre el meu Quadern de camp. Haikus del salobrar. Mil gràcies! Aquí el teniu (com sempre en una mala fotografia):

Una cosa més: que en Pons Alorda comenti un text meu amb un llarg comentari sobre l’obra d’en Hayao Miyazaki m’encanta!

Vaig deixar el Camí de Llevant a Santiago ( a Sant Jaume de Compostel.la) a finals de novembre de 2022. Vaig arribar fins a Toledo des d’Albacete, sol. L’havia hagut d’interrompre a Albacete en la primavera anterior per mor del COVID. Des de llavors, diferents assumptes i ocupacions m’han tengut, diguem-ne, immobilitzat; entre ells, les operacions de cataractes a ambdós ulls i una intervenció cirúrgica per corregir una trencadura inguinal que entre l’abans i el després m’exigia assossec en l’exercici físic. Un cop superat tot això -aparentment- intentaré caminar el tram d’aquest Camino que va des de Toledo fins a Zamora en properes setmanes. No negaré una certa inquietud. Tanmateix, he de reconèixer que sóc dos anys més gran, i que de cada vegada les motxilles pesen més. Ho intentaré. Hi aniré en aquesta ocasió acompanyat d’un boníssim amic. I vull pensar que els podrem satisfer els nostres modestos objectius i gaudir de la nostra modestíssima caminada. El trajecte abasta uns 325 kilòmetres aproximadament. Quan acabem dependrà de quan comencem i de com estirem o arronsem les etapes. El camí és planer i els paisatges amples. Ens hem proposat de no fer, al principi, massa kilòmetres d’una tirada. Veurem com evoluciona la nostra disposició i el nostre ànim. Mantenir un promig de 25 km per jornada ens sembla prou bé. Si cal, però, rebaixar aquest nombre, el rebaixarem. I si un dia gosam de fer-ne més, els farem. Adaptar els objectius a les possibilitats reals és el més prudent. Qualcú somriurà amb la lectura de tantes precaucions. El que nosaltres volem és somriure en la nostra arribada a l’alberg de peregrins de Zamora, on, per cert, jo ja hi he romàs fa també molts d’anys. I és que el temps és implacable. Tenc el material a punt; i pesat. Les ganes a punt. La il.lusió a punt. Cal esperar encara unes setmanes. Tenc la confiança, a més, que ens farà bon temps. S’acosta el moment de la partida, doncs. Palma-Madrid, avió. Madrid-Toledo, tren. Toledo-Zamora, a peu.

Menys és més? Tant de bo que pogués aconseguir ser sempre tan simple! Ahir vaig fer dues aquarel.les. Una ha anat directament a la paperera. En canvi, aquesta, on hi ha una mínima expressió de colors i de traços, m’agrada. Com aconseguir sempre tanta simplicitat? Dimensió: 36×51 cm, en paper Arches de gra fi i de 300 grams.

He escrit, doncs, i ara pint i escric encara per evadir-me? També ho faig quan vaig pels camins amb la motxilla a l’esquena? Quan llegesc? D’ahir, aquesta altra raresa. Un estudi d’efectes. Potser exagerats, els efectes. Com es fa per printar amb senzillesa?

Una més. El dia a dia del mal en un estat criminal. Com és possible?

M’han remès aquesta informació, prou completa i generosa, publicada en un mitjà digital sobre la novetat que presentàrem, divendres passat a la llibreria Embat. Adjunt dues fotografies de l’acte. Gràcies a tothom.

Ahir vaig fer aquesta raresa. Ho dic pels colors, i per les cases que hi perfil (malament, com sempre). El paper és Arches de 300 grams i gra gros, i les dimensions 26×36 cm, aproximadament.

Un altre fragment de bosc i un paisatge… rar. Són proves sempre. Paper Arches de 300 grams. Gra gros i gra fi respectivament. El primer és de dimensions petites. L’altre és de 36×51 cm.

Vaig provar de pintar fa uns dies un bosc. El resultat va ser patètic, en general. Pastós, obscur, confús. N’he salvat, però, aquest fragment. El paper és Arches, de gra gros, de 300 grams. Deu tenir uns 12×25 cm. Aquí el deix.