Miquel Rayó

Així explica el Diario de Mallorca el que serà la 33a Setmana del llibre en català a Palma, i així l’explica el diari Última Hora. Ahir es va fer la roda de premsa de presentació. Parlaren els representants institucionals. Hi érem alguns dels nou autors i autores de Mallorca que hem col.laborat en la campanya de promoció desplegada pel Gremi de Llibreters i realitzada per l’agència de comunicació Taempus: Miquel Àngel Lladó, Joana Pastor, Llucia Ramis, Miquel Mas Fiol, Clara Fiol, Sebastià Portell, Aina Salvà, Pep Toni Bauçà i jo mateix. Les nostres cares han aparegut en cartells, en el programa d’actes de la setmana, en una borsa de roba, i hem explicat per què escrivim en català en uns breus videos, píndoles audiovisuals escampades per les xarxes socials. Sempre sota el lema: La llengua que ens uneix. Sí, uneix les Illes, la Catalunya continental, el País Valencià, Andorra, i alguna clapeta més menuda encara del mapa europeu. Els Països Catalans.

Aquests paisatges són improvisacions. Les faig aviat i sense esquema previ -gran error!, però, quina peresa, haver de fer-ne!), simplement per aprofitar una estona que pugui tenir lliure. En cadascun, un cop eixuts, hi veig els defectes que he de procurar evitar en la propera ocasió. Pintar aquestes aquarel.les és un procés d’aprenentatge permanent.

Hi ha dies. Penses que has de fer. Fas. I creus que et surt, més o menys, allò que volies. Allò que voldries; perquè, encara no ho aconsegueixes. Cal tenir paciència, doncs, ser constant, humil, aprendre, reconèixer, observar… Tres d’ahir horabaixa. De diferents mesures. De diferents inspiracions. Qualque dia hauré d’atrevir-me a no rebre’n. A treballar des del meu interior.

El meu calendari va, encara, per cursos, i ara comença un curs nou. És setembre, i surt  ja una ressenya meva d’un curiós plec de treballs sobre la diversa filosofia que hom pot trobar exposada als llibres de la saga d’en Harry Potter. Ben recomanable.

M’agrada aquesta platja solitària (i imaginada). Aquarel.la sobre paper Arches de gra gros i de 300 gr. Té aproximadament uns 26 x 46  cm.

En l’enllaç següent (premeu aquí) podreu trobar el que publica el periòdic digital Foravila Verd sobre el veteraníssim excursionista En Josep Canals i Gomila (1922-2022), que morí el passat dia 30 d’agost entre el commogut agombolament de la seva família. La seva filla, na Catalina Canals Amer, em va fer l’honor de comanar-me un breu parlament per glosar l’excursionista (i l’amic) a l’acabament de la missa de comiat celebrada a l’esglèsia de Sant Felip Neri de Ciutat. Ho vaig fer amb molt de gust, i amb un gran agraïment per la confiança. El seu nét, En Marc Vidal Canals, va llegir un text d’En Pep, que també es publica, en el qual aquest home enamorat de la nostra muntanya expressava per darrera vegada la seva intrencable passió per la naturalesa i les muntanyes de Mallorca.

Un cel, un horitzó amb detalls mínims, un espai d’aigua. Això sí: la correcta combinació i equilibri dels colors. I unes taques del blanc del paper… Què difícil!

La revista Serra d’Or, en el seu número de setembre (753, pàgines 69-70), publica una llarga i generosa ressenya de Memòria de camins escrita pel bon amic l’escriptor en Pere Martí i Bertran. La titula “Passió per les caminades”. M’agrada el títol. I m’honora el contingut. I naturalment, em plau la publicació de la ressenya, perquè permet que la notícia de l’existència del llibre pugui arribar a possibles lectors i lectores de la Catalunya peninsular.

I per acompanyar la bona notícia, em plau incloure aquí aquesta ràpida i petita improvisació forestal, feta ahir, sobre paper Arches de 15×30 cm, 300 gr, gra fi.

Apareix, gràcies a la generosa invitació del dissenyador gràfic Toni Bauzà, i amb l’acompanyament d’una bona tipografia, triada per ell, una aquarel.la meva en el número d’agost de la revista virtual Variat gràfic. El conjunt de les propostes és, en efecte, variat i producte de molta creativitat. Gràcies!

A veure qui endevina a quina d’aquestes dues notícies provinents de comités de l’ONU es farà cas a Espanya, i quina rebrà més atenció mediàtica i política.

A) Primera.

B) Segona.

En relació amb la que jo no triaria, he de dir que era de sentit comú i de pura lògica concloure que el jutge instructor no actuà correctament. L’acusació de rebel.lió era pura política, i pura maniobra. Ell, però, és considerat un “salvador de la Unidad de España”, i així anam. En un país democràtic homologable, aquesta persona se sentiria al.ludida i amb vergonya. No passarà. Vivim on vivim. L’ascendiran i li posaran una medalla al pit. I li donaran una placa. O més.

Què barat hauria resultat fer un referèndum en el moment oportú!

Sempre és millor intentar pintar aquarel.les i aprendre a fer-ne l’avaluació. I aprendre a veure’n els errors. I provar de rectificar amb humilitat els errors comesos (allò no va ser un error: tenia intencionalitat punitiva i escalivadora, política). En aquestes dues aquarel.les, els errors són evidents. Aviat aniran a la paperera.