Miquel Rayó

Punt primer: un discurs.

Punt segon: un article.

S’entén?

Aquest és un relat molt divertit i recomanable. En surt avui la ressenya a les pàgines interiors del suplement Abril del Diario de Mallorca.

Fa temps que no parl de llibres aquí i sovint pens que hauria de tornar a fer-ne comentaris en aquesta pàgina o blog o el que sigui. La veritat és que em fa peresa, i que també significa una dedicació de temps, exigent. No puc deixar d’expressar, però, la positiva sensació que m’ha produït la lectura de la novel.la Contra el món, d’en Pere Antoni Pons: és un text demolidor, que qualsevol persona mallorquina hauria de llegir. A banda d’estar molt ben escrita i molt ben estructurada, presenta, gairebé des d’una implacable reducció a l’absurd, el grell del nostre entorn socioeconòmic tal com és: miserable i violent. La lectura del llibre d’en Pons és demolidora. Escarrufa, per exemple, quan parla de com funciona Espanya i de com l’illa, ca-nostra, està sotmesa als imperatius d’aquest funcionament. La novel.la supera i actualitza les que, fa dècades, exposaven les maneres com el turisme de masses havia trastocat la societat illenca. Pons supera, en aquests sentit els textos sobre el tema igualment admirables, al meu parer, de, entre d’altres, Baltasar Porcel, Guillem Frontera, Gabriel Janer Manila o Antoni Vidal Ferrando.

Com sempre passa a Espanya -hom en podria establir un teorema-, Ciudadanos, com totes les propostes polítiques suposadament centristes, ha acabat en el cove de la dreta més cridanera, reaccionària i exaltada. Tricorni amb tatuatge, corona, justícia amb punyetes, capella i plaça de toros. L’anticalanisme sobre el que es fonamentava Ciudadanos -en realitat la seva única raó d’existència- només ha servit per enfortir l’Espanya de la caspa i de l’orgull, del supremacisme castellà (amb el mite de “la lengua común” i dels “Reyes Católicos“) i del nacionalisme espanyol, violent i franquista, colonial, casernari, masclista i homogeneïtzador “contra los nacionalismos excluyentes“. Com sempre passa, guanya l’espanyolisme ranci. El de sempre. Tant els és, als centristes espanyols, hagin passat o no per Ciudadanos, si a la fi governa l’extrema dreta. I no en parlem dels socialistes frustrats ni dels barons enrocats. L’important és “¡España, España, España!“. Tornem al cas. Gràcies, doncs, a la intel.lectualitat centrista, i a la constitucionalista i en el fons anticatalana que ha lloat llagoterament Ciudadanos, i ara Valents, i abans UPyD i demà el que toqui. Ja teniu el que volíeu: la foto de Colón. O creieu que és possible cap altra cosa, aquí, Azúas, Aguilós, Capós, Savaters, Silvas, Espadas, Pericays, Vidal-Fochs, Jaumes i tota la tropa…? No em valen les llàgrimes de cocodril, ara. Ho heu facilitat. Ho sabíeu. Ho hauríeu de saber, perquè la Història ens ho ensenya. I se suposa que vosaltres, d’Historia de España, en teniu un saber oceànic, com el teniu de gairebé tot, totòlegs. Heu fomentat, amb odi i amb crits, l’odi. Amb verba florida, sí. Per això sou intel.lectuals i en presumiu, gairebé sempre menystenint els qui no són de la vostra classe ni de la vostra corda. Amb verba polida, això sí. De teorema.

Dues més. Fetes aviat i depressa després de tornar a casa del viatge al Camiño dos Faros (Galícia), una preciosa caminada. Necessitava tastar colors, estampar gestos, imaginar espais.

Tenc una certa prevenció a fer anuncis sobre les possibles edicions dels meus treballs de caràcter literari (o d’altres escriptures). Pens que depenen de tants factors –decisions dels editors i editores, correccions, calendaris editorials, disponibilitat de paper, ritmes de les impremtes, capacitat de distribució, etcètera-, que es fa arriscat aventurar dates de publicació. Una cosa són les il.lusions pròpies, grandíssimes, i una altra cosa és la realitat de la producció editorial, física, econòmica. Potser són dimensions distintes, i no necessàriament connectades com nosaltres voldríem, els autors i les autores. Tot i això, vull aventurar-me per una vegada. I fer l’anunci d’algunes novetats. Durant l’any present es convertiran en llibre dos projectes meus. Un poemari i un, diguem-ne, estudi sobre l’excursionisme dels inicis de la segona part del segle XX a Mallorca. El primer és literari. El segon és muntanyenc. El Gall i Lleonard Muntaner, editor, seran les editorials que n’assumiran el risc, respectivament. Les conec, conec els seus responsables, i sé per experiència que fan un bon treball, i que alhora que respecten els meus textos saben advertir-me d’allò que podria millorar-los. No puc fer, doncs, cap altra cosa que agrair les seves decisions positives en relació amb el meu treball, la confiança que hi dipositen, el risc que assumeixen, l’empenta que em donen. No diré res pus per ara. Perquè, en efecte, encara podria afegir altres novetats que m’il.lusionen. També editorials. Anem poc a poc, però, passa a pasa, fita a fita. Com en les pujades a qualque cim de la Serra. I sí, la imatge amb què comença aquesta entrada és una pista. I sí, també ho és la imatge que podeu veure a la dreta.

He fet, avui horabaixa, aquesta interpretació d’una fotografia del bon amic en Damià Jaume, del seu recent viatge a la costa de Mauritània.

Doncs, sí, en tenia, i moltes. Hem estat fora de casa una setmana. Hem caminat des de Roncesvalles a Logroño, pel Camí Francès a Sant Jaume de Compostel.la. Hi hem anat amb dos bons amics. Ha resultat una caminada plàcida entre bells paratges i cants de cucuts, de sól.leres i de rossinyols. Hem passat per Zubiri, Sansol, Torres del Río, Lizarra, Los Arcos, Puente La Reina… Ahir em vaig poder plantar davant del paper, la paleta de colors i els pots de l’aigua. I vaig poder fer aquestes dues aquarel.les. En tenia ganes.

Ahir vaig fer aquestes dues aquarel.les, interpretacions r`pides (massa, sempre) de dues fotografies meves del Camí del Nord asturià. M’agradarà repetir-les no sé quan.

Quan no disposes de molt de temps, intentes fer aquarel.les ràpides i de format petit, sempre improvisades, com aquestes dues. No són exercicis de bades, perquè sempre intentes aplicar-hi el que, poc a poc, vas aprenent.