Miquel Rayó

Sento avui vergonya de viure, d’haver de viure en l’estat espanyol actual. Però, aquest és un lloc per a la cultura, per als llibres i la lectura, per al gaudi i l’obsequi, per a la comunicació i els aprenentatges, per a la meva expressió creativa i per a l’exposició del meu quefer… Per això, preferesc mostrar els paisatges que vaig fer ahir a l’aquarel.la, dos estudis de llums. Marines, potser. Avui n’he fet dues més, però encara s’eixuguen i, per tant, no sé quin serà el resultat final del meu treball. Les aportaré demà o d’aquí a uns dies. Tenc un poc més temps per a l’aquarel.la, i l’aprofito. I tenc la rauxa de jugar-hi, que potser es calmi d’aquí a poc. Una primera impressió me diu que he de fer ús de papers més bons, de més gramatge. I que no he de tenir por d’aplicar color, amb fermesa.

Primer paisatge:

Segon paisatge (ja veieu que amb un mateix model en el cap):

Perquè fa 200 anys de la publicació del llibre Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary W. Shelley. 200 anys del naixement d’un mite, doncs.

Em podeu creure quan dic que jugar amb els colors i l’aigua és un plaer, i també una aventura. Avui he fet, tot avançant que diumenge i dilluns serem per Cabrera amb un veler si el temps no ens tira enrera, aquest paisatge mariner (que ha resultat amb un cel un poc massa agressiu, i esperem que no premonitori):

I també he fet, amb total llibertat, i sense cap pretensió que no fos la de la simple expressió amb els traços i els pigments i el blanc del paper, aquest paisatge més abstracte que té la part inferior francament interessant per a mi. Aquí el teniu sencer, abans d’eixugar-se (colors: ultramarí, gris de Payne, siena torrada, siena clara, vermell clar, ombra torrada; paper: mida A3 de 280 gr, marca Michel, econòmic):

I aquí teniu la part inferior, el detall que preferesc de tota la composició, perquè també el cel m’ha sortit massa potent i poc versemblant:

Aprenc poc a poc. Cal tenir paciència. La tendré.

I vent, i fred, i diuen que als cims de la Serra ja hi ha caigut neu. Espero que el mal temps passi per poder sortir a caminar. Mentrestant, a casa, llegesc, escric una estona, rebo novetats, passo el temps. M’agraden els llums insinuats d’aquesta aquarel.la de fa dos dies.

Per llegir, escriure un poc, i per fer, per exemple, això:

Que arribi, doncs, d’una vegada! I si ara procuram cercar estones per llegir tot el que tenim pendent, encara amb el fred trobarem més moments plaents per fer-ho, agombolats a casa, enfora d’inclemències meteorològiques (les darreres de les quals han estat francament espantoses i amb efectes lamentables). Llegir, llegir… Maleïda llibreria de llibres de segona mà de prop de ca-nostra! Hi passo cada dues o tres setmanes… Hi trobo sempre tresors! Los árabes de las marismas, de Wilfred Thesiger n’és un (Los libros de siete leguas). Molt més que un llibre de viatges; és un llibre d’experiències. Per desgràcia el que descriu tan encertadament i tan apassionadament, la cultura pròpia dels deltes del Tigris i l’Èufrates, ha estat exterminat, interessadament. Tot un entorn natural i cultural singular, antiquíssim…, enderrocat i oblidat. Com podem, els humans, tudar tanta Humanitat? Hi trobo també, a la llibreria, aquesta autobiografia (o el que sigui) de Martin Amis: Experiència (Anagrama). I dues obres de Saramago: Manual de pintura y caligrafía i El año de la muerte de Ricardo Reis (Alfaguara). I de Jane Austen hi trobo Sentido y sensibilidad (Plaza y Janés) i Persuasión (Juventud)… llibres sempre en bon estat, molt aptes per a la primera o la segona lectura. Llàstima que encara no hi hagi un fons més gran d’obra en llengua catalana o traduïda al català. Tot arribarà. Què me’n deis d’aquest La isla del día antes, d’Umberto Eco (Lumen)? Quina llegiguera que fa! De les editorials que m’envien novetats de lectures per a infants i joves (un milió de gràcies!), vull destacar avui aquesta versió completa d’El llibre de la selva de Rudyard Kipling, traduïda al català novament per Jordi Vidal i Abel Carretero. Un llibre preciós, imponent de Baula. naturalment, al seu torn en faré la ressenya. Cal que la gent se n’assabenti. És un fabulós regal de Nadal a qualsevol persona -gran o petita- que sigui lectora i estimi els llibres ben editats. Conté interessants apèndixs sobre l’autor i també sobre el clàssic il.lustrador britànic Stuart Tresilian, i també del no menys clàssic J. Lockwood Kipling, a més d’un pròleg de Katherine Rundell. Ah! I conté una versió de Francesc parcerisas del poema de Kipling “Si“, el més famós.

Al suplement Bellver, del Diario de Mallorca d’avui, aquesta ressenya d’un àlbum preciós:

M’entusiasmen els paisatges. Practico per aconseguir que el pinzell vagi sol, i que la mescla i proporció d’aigua i colors s’avenguin… Començo a pensar que no tendré temps d’aprendre’n a bastament. Això sí: m’encanta l’estona en que l’aquarel.la m’allunya de tot, excepte del plaer d’explorar, del joc amb els colors i de la reflexió.

Un llibre preciós! Ressenya d’avui al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca.

Imaginàries, òbviament: