Miquel Rayó

La meva ressenya d’una bona novel.la d’aventures, avui al suplement Bellver, del Diario de Mallorca:

Penjo algunes fotografies de l’acte Poeta del mes que l’IES Berenguer d’Anòia d’Inca va dedicar-me dia 27 d’octubre passat. Alguns alumnes llegiren amb sentiment i molt bé poemes i textos de Llibre de minúcies i de La nuesa del silenci, mentre que un altre acompanyava les lectures amb peces al piano, tot molt emotiu.  Per a mi, sobretot. Després, acabada la lectura, en Rafel Crespí, ex-alumne meu (al col.legi Sant Antoni Abat de Son Ferriol, figurau-vos!), amic, escriptor, articulista i professor de llengua catalana i literatura, em va presentar als assistents i jo vaig poder parlar una estona, ben commogut, del meu quefer com a docent i com a escriptor. Vaig quedar molt content i molt més agraït. Amb ganes de tornar-hi. Vet aquí algunes fotos de la sessió.

Un bon amic m’envia per uasap còpia de la secció literària i cultural que setmanalment publica el sempre punyent Antoni Serra al diari Última Hora. He de donar les gràcies als dos. Al bon amic per la molèstia de facilitar-me la lectura de l’article, i sobretot a Antoni Serra, pels seus generosos comentaris relatius al meu darrer llibre La nuesa del silenci. Aquí teniu la còpia (si em disculpau la vanitat):

La meva ressenya, de dijous passat al suplement Bellver del Diario de Mallorca, d’un molt bon llibre escrit per l’autor valencià Pasqual Alapont. Un relat del tot recomanable:

Apareix a la fi el llibre Historias de acá y de allá: 25 autores iberoamericanos de narrativa para niños, que han coordinat Sergio Andricaín, de la Fundación Cuatro Gatos, i Pedro César Cerrillo, del CEPLI (Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil de la Universitat de Castilla-La Mancha). Entre els 25 autors i autores que apareixen en aquesta selecció hi ha el meu nom, un comentari generós de César Sánchez sobre El camí del far, i un fragment d’El cementiri del capità Nemo. Per a mi és important, ni que sigui per pura vanitat, que hom hagi tengut en compte el meu treball per a aquesta publicació, i encara més per quan sóc l’únic representant de la literatura infantil en llengua catalana (però, no l’unic català) d’entre els deu espanyols que formen part de la selecció, i que són: Fernando Alonso, José Antonio del Cañizo, Joan Manuel Gisbert, Carmen Gómez Ojea, Mariasun Landa, Concha López-Narváez, Pilar Mateos, Gonzalo Moure, Jordi Sierra i Fabra i un servidor. La resta d’autors i autores, representants de la producció i creació de literatura per a infants de l’Amèrica de parla llatina (Estats Units, inlosos) els podeu veure en l’índex del llibre. Noms importants. Per estar content. I per estar molt agraït. Gràcies, Sergio, Pedro i César!

Caminant uns dies (quasi sempre sota la pluja) des de Donostia fins a Gernika pel Camí del Nord, en basc: Done Jakue Bidea, el Camí de Sant Jaume. Un paratge preciós, tant de muntanya com de vorera de la mar. Pobles bells, gent amable, senders durs, i un menjar de primera. Després, visita a Bilbao i a la costa veïna. Vet aquí els (pocs) apunts que he fet al meu quadern d’urbanesketcher durant aquest viatge:

Gràcies a Alfons Navarret, factotum del programa Mar de muses. L’entrevista comença aproximadament en el minut 37, fins el final. Alfons i jo parlam dels continguts del llibre i del que ens suggereixen alguns dels textos de La nuesa del silenci. La resta del programa és molt interessant. I són també molt recomenables els altres programes penjats en la xerxa, a ivoox.

Eh, vellmarí! i N’Anna i el vern són els títols de dos (ja vells) relats meus que estimo molt. I per això vull agrair, primer de tot, a l’editorial mallorquina ifeelbook editors que hagi fet l’esforç de posar-los novament a l’abast dels lectors. Avui mateix n’he comprat un exemplar de cada a una llibreria amiga (de tota la vida, ja). Quan els he vist exposats en un mostrador, la sorpresa que he tengut ha estat molt grossa. Perquè sabia de la reedició en procés, però ignorava que el producte ja pogués ser al carrer. Els dos relats varen tenir al seu moment vàries reedicions. El primer va ser editat l’any 1991 per Cruïlla, i va resultar finalista d’aquell any del Premio Nacional de Literatura Infantil del Ministerio de Cultura espanyol. També va tenir una edició per al Cercle de lectors català. Aquella edició va ser il.lustrada excel.lentment per Mabel Pièrola. La història va néixer -ho he contat en altres àmbits- de la lectura d’un treball científic sobre el vellmarí, la nostra foca mediterrània. En el treball, es comentava que l’espècie va ser descrita per a la Ciència per un savi que en va poder veure un exemplar dins un cossi sobre un carro en una fira o un circ de qualque capital del centre europeu…, o alguna cosa així. Tot d’una em va venir al cap un bull d’idees: què deu sentir un vellmarí, avesat a la mar ampla, tancat de per vida en un cossi d’aigua bruta? En podrà fugir i tornar al lloc on pertany, la Mediterrània? Com podrà anar-hi, si no té cames, sinó adaptades a la vida marina? Naturalment haureu de llegir el llibre per saber que hi fan dedins Pinotxo i Odisseu… N’Anna i el vern va ser editat l’any 1998 per Edebé, després de què l’original quedàs finalista d’una convocatòria del seu premi de literatura infantil. Vaig demanar que l’il.lustràs també Mabel Piérola. La història està basada en un fet real: una nina possiblement autista va extraviar-se en un bosc gallec i fou trobada morta uns dies després, al peu d’un arbre. Una història tan trista havia de tenir per a mi una versió positiva, i vaig intentar d’exposar-la com en un conte. Sense llevar dramatisme. Posant sensibilitat i fantasia. I un gran respecte pels protagonistes reals del fet. El llibre conté un homenatge a Álvaro Cunqueiro, possiblement un dels autors que més ha influit en el meu treball literari inicial. Un dels personatges nom Álvaro. I un altre Eusebi, sabeu per què? Ara, els dos llibres surten vestits de nou, sense il.llustrar, i en aquests moments ho preferesc així. L’edició és elegant, senzilla, amb unes portades de bells colors blau i verd només senyats per uns traços al.lusius a la mar i al bosc. Perquè, mar i bosc són presents en aquestes i altres meves històries.

Una història del desenvolupament de l’Ornitologia, que m’ha deixat un bon amic. Ja hi som dedins, perquè és certament molt interessant:

Començarem el mes, i que faci bon temps!, amb una caminada des de Sant Elm fins a Esporles, pel GR221 o Ruta de Pedra en Sec. Espero que el genoll resistesqui. L’esquerre, el tenc un poc afeblit. Veurem. Caldrà dur els bastons i no carregar massa pes a la motxilla. No hi duré, en podeu estar segurs, cap llibre. El paper pesa massa. El saber que suporta, en canvi, no pesa gens (al menys fisicament). Torno a les meves afeccions per la Biologia amb ¿De dónde son los camellos?, de Ken Thompson (Alianza Editorial), on es tracta de les espècies (dites, potser injustament) invassores. Després, faré una passejada intel.lectual pels Aforismos. Cultura y Valor, de Ludwig Wittgenstein (Austral). D’entre aquests, aquí en teniu un de ben escaient per a un home que escriu (o que ho pretén): “Les paraules són com una gla, de la qual en pot nèixer una alzina”. I aquest altre, no tan positiu, però, igualment estimulant pels qui treballam (o ho pretenem) amb les paraules: “Lluitam amb el llenguatge. Estam en lluita amb el llenguatge”. Wittgenstein dixit. Per pensar-hi molt, doncs. I també repassaré els cínics gràcies al lum divilgatiu La secta del perro / Vida de fiósofos cínicos, de Carlos García Gual / Diógenes Laercio (Alianza Editorial), respectivament. Tornaré a psar els peus en terra amb la lectura d’Al.lots, avui hi ha festa! Secrets i confidències desconegudes del contraban mallorqui (1930-1990), d’autoria i autoedició de Tomàs Mut Ferragut, muntanyer i persona curiosa i tenaç. Crec que és un important document antropològic, i no només això.  De John Berger em fa moltes de ganes acarar Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos, en una preciosa edició de Nórdica. No sé si és un dietari o un recull miscel.lani… En qualsevol cas, segur que els textos de Berger seran d’intel.ligència suggeridora i d’estètica i sensibilitat notables. Tenc, com sempre, moltes més lectures: novetats infantils i juvenils, llibres comanats a algunes llibreries, qualque llibre que em deixarà un bon amic, etc. Això no té final. La Literatura, la Ciència, el Coneixement, la Cultura, l’Art, la Música… no tenen voreres, no hi ha límits. La Curiositat és un dels nostres grans poders. No vull posar-me seriós. Acabaré amb un dels meus paisatges abstractes, un joc gairebé atzarós d’aigua i colors. He de dir (sens dubte, vanitós: demano disculpes) que m’agrada. El trob lliure, expressiu, espontani: