Començarem el mes, i que faci bon temps!, amb una caminada des de Sant Elm fins a Esporles, pel GR221 o Ruta de Pedra en Sec. Espero que el genoll resistesqui. L’esquerre, el tenc un poc afeblit. Veurem.
Caldrà dur els bastons i no carregar massa 
pes a la motxilla. No hi duré, en podeu estar segurs, cap llibre. El paper pesa massa. El saber que suporta, en canvi, no pesa gens (al menys fisicament). Torno a les meves afeccions per la Biologia amb ¿De dónde son los camellos?, de Ken Thompson (Alianza Editorial), on es tracta de les espècies (dites, potser injustament) invassores. Després, faré una passejada intel.lectual pels Aforismos. Cultura y Valor, de Ludwig Wittgenstein (Austral). D’entre aquests, aquí en teniu un de ben escaient per a un home que escriu (o que ho pretén): “Les paraules són com una gla, de la qual en pot nèixer una alzina”. I aquest altre, no tan positiu, però, igualment estimulant pels qui treballam (o ho pretenem) amb les paraules: “Lluitam amb el llenguatge.
Estam en lluita amb el llenguatge”. Wittgenstein dixit. Per pensar-hi 
molt, doncs. I també repassaré els cínics gràcies al lum divilgatiu La secta del perro / Vida de fiósofos cínicos, de Carlos García Gual / Diógenes Laercio (Alianza Editorial), respectivament. Tornaré a psar els peus en terra amb la lectura d’Al.lots, avui hi ha festa! Secrets i confidències desconegudes del contraban mallorqui (1930-1990), d’autoria i autoedició de Tomàs Mut Ferragut, muntanyer i persona curiosa i tenaç. Crec que és un important document antropològic, i no només això.
De John Berger em fa moltes de ganes acarar Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos, en una preciosa edició de Nórdica. No sé si és un dietari o un recull miscel.lani… En qualsevol cas, segur que els textos de Berger seran d’intel.ligència suggeridora i d’estètica i sensibilitat notables. Tenc, com sempre, moltes més lectures: novetats infantils i juvenils, llibres comanats a algunes llibreries, qualque llibre que em deixarà un bon amic, etc. Això no té final. La Literatura, la Ciència, el Coneixement, la Cultura, l’Art, la Música… no tenen voreres, no hi ha límits. La Curiositat és un dels nostres grans poders. No vull posar-me seriós. Acabaré amb un dels meus paisatges abstractes, un joc gairebé atzarós d’aigua i colors. He de dir (sens dubte, vanitós: demano disculpes) que m’agrada. El trob lliure, expressiu, espontani:
