21 dies

He de tornar a fer dieta. Dieta informativa. Dieta anti-replicativa. Dieta d’humilitat opinativa. Sé que aquestes paraules potser no existeixen al diccionari. Dieta, en fi, de xarxes socials discursives. Dieta sanitària. Vaig fer-ne una fa un mes, i em va anar d’allò més bé. En què consisteix? En no replicar espanyolades, en no dir dois jo, en no compartir ridículs (avui, el del socialista García Page: “España es la nación más antigua de Europa“: només li falta el “¡Coño!” final reglamentari, i el rere fons de la desfilada de la Legión amb el Crist enlairat, pobret!, i els ministres cantant “Soy el novio de la muerte“, déu meu!), en no creure’t que la teva opinió és necessària o servirà per canviar alguna cosa en el confús panorama del “¡A por ellos!” instal.lat a cops de premsa tòxica de Madrid des de fa anys, i certificat pel rei partidista, en no criticar el silenci clamorós dels intel·lectuals i artistes espanyols… Ni és necessària la meva opinió ni servirà per canviar res. Humilitat opinativa: no et pensis tenir la raó. En qualsevol cas, soc on soc. Posicionat clarament. El tema de Catalunya ens ha posicionat a tots. Cadascú sap què prefereix. Piolins o referèndum. Falsa justícia o democràcia i diàleg. 21 dies. A veure, Miquel, explica’ns bé el que vols dir! Estaré 21 dies sense replicar cap comentari sobre el procés català, 21 dies sense compartir les burrades del Govern, 21 dies sense comentar el que me sembla l’actuació de la policia nacional i de la Guàrdia Civil, 21 dies sense afirmar que el jutge Llarena és un (presumpte) prevaricador. 21 dies sense comentar que el PSOE està desaparegut en combat, 21 dies sense advertir la gent que Ciudadanos és la gran mentida de la dreta (els neoliberals comanden, senyors!), 21 dies sense afirmar que els espanyols tenen un problema de concepció del seu propi país: no entenen que la Unidad de la Patria és un mite borbònic i franquista, que va bé a una banda de mafiosos (tribunals ho han dit: el Partit Popular). 21 dies sense demanar a Podemos que no tengui por, que cerqui, ja que el PSOE no ho vol fer, una via equidistant per resoldre el cas. Perdrà vots, però, mantendrà una certa dignitat i farà una pedagogia molt necessària. Dels independentistes catalans ja sabeu què en penso. Han comès greus errors. Han frissat massa. No tenien majoria social ni suport internacional. Han enganat. I no obstant, estic amb ells, perquè el que està fent l’Estat espanyol és patètic, i terrible. Espanya prefereix recular setanta anys a intentar obrir vies noves d’organització territorial. Un referèndum a Catalunya, i només a Catalunya, és imprescindible. I es farà prest o tard. Però, ara callaré durant 21 dies. He llegit no sé on que, si aconsegueixes estar 21 sense practicar qualque mal hàbit, deixes de sentir la necessitat de continuar amb ell. Ho vaig provar fa uns dos mesos, i en veritat, vaig poder estar un parell de setmanes després sense replicar, sense opinar, sense compartir… 21 dies d’assossec. Mentrestant, i abans de què comencin a comptar els nous 21 dies de moderació auto-imposada, no ens fiem d’Alemanya. Alemanya no es pot permetre donar la raó a qualcú que podria obrir camins de separació a altres regions europees. No ens fiem. Està tot lligat i ben lligat. 21 dies de silenci, de no opinar públicament, de no replicar, de no compartir els articles de Suso de Toro o de Pérez Royo o de Ramoneda… 21. Comença el compte.