Algunes lectures d’abril

Com gairebé en cada ocasió, repetesc: no seran les úniques lectures del mes. Són les que ara tenc en la prestatgeria. De les novetats de literatura infantil i juvenil en deixo constància a través de les ressenyes que em publica el suplement Bellver (que vaig penjant aquí), en el Diario de Mallorca. Però, tampoc no faig ressenya de totes les que llegesc. No totes les novetats que m’arriben són interessants, al meu parer, perquè jo les ressenyi. Puc equivocar-me. Les ressenyes marquen els meus gustos, sobretot. Quines lectures tenc, per ara previstes, doncs, per al mes que comença avui, un diumenge assolellat, sense falzies al cel sobre ca-nostra, cosa rara i preocupant en veritat? Només fa dos dies en vaig veure una, solitària. Lectures, deia? Per exemple, un petit manual per a pintar amb aquarel.les, Acuarela práctica. materiales, técnicas y proyectos, de Curtis Tappenden (Gustavo Gili), per anar reforçant aquesta meva afecció recent. I per cert, aprofitaré per repassar aquesta edició dels Quaderns de l’Himàlaia, d’en Miquel Barceló (Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores), que qualcú va regalar-me fa uns anys pels Reis. I llegiré El prisionero de Zenda, d’Anthony Hope, una lectura que a la fi faig en paper. És un clàssic d’aventures que mai no havia llegit, i que ara podré fer gràcies a aquest exemplar comprat a la llibreria de segona mà (el llibre és d’una editorial incerta, genèrica, Central del Libro). El que recordo bé és la pel.lícula, un clàssic. També he trobat a la mateixa llibreria una novel.la d’un autor que a mi m’agrada molt, i del qual sempre en recomano Never Cry Wolf, aquí traduïda (llibre i pel.lícula, preciosa) com Los lobos también lloran: Farley Mowat. El llibre en questió és Perdidos en el desierto helado (Círculo de lectores). Aventures a Alaska, imagino. Repassaré igualment els escrits tan curiosos com heterogenis de Marilyn Monroe, reunits sota el títol de Fragmentos. Poemas, notas personales, cartas (Seix Barral), llegits ja fa uns anys, però, que ara em plaurà repassar.  Quimera és un còmic institucional (editat o promogut per la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, o viceversa, no ho recordo bé) dedicat a explicar la feina de conservació desenvolupada a les Balears amb el virot petit. Mentrestant, continuo provant les aquarel.les; aquí, una marina feta dia 28 de març, de fa només uns dies, doncs:

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.