Així m’agradaria treballar: amb el mínim. Les aquarel.les, vull dir, i en aquesta, tot i que hi he fet en veritat pocs traços, encara n’hi ha massa. També en alguna fase de la meva literatura he procurat escriure amb poc material: paraules amb sentit, frases breus, paràgrafs breus, capítols igualment de no excessiva llargària. Amb densitat expressiva, si aquesta expressió és correcta i si és entenedora del que vull dir i, sobretot, d’allò que voldria saber fer. Arribar a saber fer. Els meus poemaris potser són alguna cosa aproximada a aquesta intenció literària: dir molt amb poc. He titulat l’aquarel.la Paisatge en blanc. Hauria de dir “quasi en blanc”. Hi sobra el traç de l’esquerra, que ja s’embruta. Ho recomana en Ron Ranson: no facis els darrers tocs. Atura’t abans d’aturar-te.
