Llegir, escriure un poc, pintar, la família, els amics, qualque comanda

I així passen els dies i les setmanes. Una de les comandes la trobareu a l’apartat d’Activitats previstes: una lectura de poemes compartida. M’agrada fer-ho i m’honora que qualcú em recordi. I ho agraesc molt. I encara més si té a veure amb la Serra i la seva conservació. De la família i els amics penj aquí poca cosa. Sempre pas pena de no desvetllar dades o assumptes que son d’interès familiar o de petit grup. Ahir mateix dinàrem amb un bon grups de vells amics i amigues, amb qui hem compartit molts de quefers conservacionistes, i també moltes excursions, etcètera. D’escriure -com em costa fer-ho i què difícil em resulta!- en tendrem, a poc a poc, notícies. Ara mateix hi ha un llibre (un assaig sobre el muntanyisme local) en procés d’edició. I aviat hi tendré un nou llibre de poemes. O sigui que… ja se’n parlarà quan correspongui fer-ho. Les pintures sí les pos aquí, gairebé totes, a més. Les dues que veis són d’una mateixa fotografia del Delta de l’Ebre de fa poques setmanes. Confès que m’agrada la que presenta només taques, la que intenta recollir la impressió del paisatge, no el dibuix (pretesament) realista. Ho heu d’avaluar, això, els lectors i lectores d’aquesta entrada (si és que arriba a tenir-ne cap). I pel que a les lectures, d’entre les que vaig fent tira tira, en destacaré tres avui: la imponent i imposant Poesia completa d’en Blai Bonet (publicada per 1984), en edició d’en Gabriel T.S. Sampol i Nicolau Dolç (bravo per la feina, excel.lent!), Cuando las mujeres fueron pájaros, de l’escriptora Terry Tempest Williams (Antílope), que connecta molt bé i amb originalitat els temes femenins i feministes amb la naturalesa i l’observació dels aucells, i l’afecte i el viure amb la literatura, i el curiós assaig Mary Shelley i el monstre de Frankenstein, de Ricard Ruiz Garzon (Angle Editorial). Les tres lectures paguen la pena, tot i la diferència de temàtica i de tractament. És obvi que el llibre que recull la poesia d’en Blai Bonet no és per llegir de cop i d’una tirada. És un llibre de consulta, de referència, d’inspiració ocasional. Estic segur que hi trobaré elements nous, tot i ser lector d’en Blai Bonet de sempre. L’escriptor santanyiner és singular, un cas únic. Les bones literatures (i la nostra ho és) té aquesta mena de personalitats, de personatges, de persones, de creadors.