Una caminada a la fi i més pràctiques amb les aquarel.les

A la fi, després d’aquestes setmanes de calor, avui he gosat de sortir a caminar. M’he enfilat pel pas de sa Cova cap el camí de s’Arxiduc, i després per avall cap a Valldemossa, pel camí de ses Fontanelles, el pas d’en Miquel i el portell del pla d’es Pouet. He fet dos dibuixos ràpids, que adjunto més endavant. No em desagrada el que es pretén fer en certes finques unides sota el nom de la Muntanya del Voltor, un projecte inclòs dins el que es nomena Custòdia del Territori. El nombre de caminants per certes parts de la Serra ja és excessiu. I ho serà més en el futur. A l’hora que jo hi passava (les 12 aproximadament) ja s’havien comptat 45 persones, més d’un 90% extrangers. El nombre de persones que hi deuen passar durant l’any deu escarrufar. Posar-hi límits és un repte; fer-ho sense atemptar drets. Avui he sentit també trons d’escopeta molt a prop. Hi havia els caçadors que descarten cabres. Una altra mesura necessària, encara que certament desagradable. No envejo gens els qui l’han de fer.

I mentretant, continuo fent pràctiques amb les aquarel.les. Proves de colors, taques, paisatges imaginats… Aquí els teniu.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.