Archivo de la categoría: Sin categoría

Doncs, sí, còmics, novel.la gràfica, tbo, tebeos, literatura en imatges…, com volgueu. Comprats avui, comanats fa una setmana, a Metròpolis, i obtinguts puntualment per la bona i amable feina de na Mirèia i en Bernat, als quals desitjo molta de … Sigue leyendo →

He posat el títol “Horitzó” a aquesta aquarel.la: Com si el miràs des de qualque cim, amb la mar, allà enfora… D’un qualsevol dels cims que enyoro tant en aquestes setmanes de confinament. Al final, tot anirà bé. És imperatiu … Sigue leyendo →

No sé on acabo de llegir -segur que en unes declaracions de qualque aquarel.lista dels bons- que hom necessita haver fet un mínim de 1.000 (mil!) aquarel.les per començar a saber-ne un poc… Mil! Horror! No tenc temps per fer-ne … Sigue leyendo →

Repassant la lectura d’Alícia en terra de meravelles, he trobat aquesta peça de pura arqueologia lectora: un val de Llibres Mallorca, de quan la botigueta de llibres i discos estava ubicada just davant de la botiga de material de munanya … Sigue leyendo →

Ho he dit en l’entrada anterior: havia d’anar a la llibreria Rata Corner a recollir uns llibres que hi tenia comanats. Ja he tornat. Els tres esperits animadors de la botiga estan bé, tranquils, i amb ganes; protegits. Beníssim, doncs! … Sigue leyendo →

Mentres mantenc retingut el pensament de què qualque dia hauré de deixar d’actualitzar i encara de sostenir la web que ara llegiu, és fàcil adonar-se de com ha passat a ser més, i principalment, un mostrador de la meva actual … Sigue leyendo →

En efecte, i qualsevol altre dia, el més impensat… és possible la satisfacció. Com ahir, amb aquest apunt de paisatge, simple, no molt gran, naturalment inventat o imaginat o copiat, en aquest cas, inconscientment. I fet amb quatre traços. És … Sigue leyendo →

Un dia, i mai no saps a priori per quin motiu, les aquarel.les no surten. No hi ha manera. Les embrutes, s’obren colfloris, s’esguerren, no endevines els colors, no t’atures quan toca d’afegir-hi taques… Divendres vaig llençar dos papers a … Sigue leyendo →

Cap. Cap culpa. Vull dir: les cussetes. No són culpables de res. Aquí les teniu. Na Pipa, peluda, i na Lila, ratera. Una, amb la seva bolla. L’altra, amb la necessitat permanent de ser amb qualcú. Cadascuna amb la seva … Sigue leyendo →

Perquè, potser els tenc en la memòria o en els somnis o en les expectatives o en els desitjos… I perquè per fer-los aprofito papers ja usats en l’anvers, i així no sap tan de greu fer aquesta mena de … Sigue leyendo →