Archivo de la categoría: Sin categoría

A què esperen els Poders de l’Estat per permetre la convocatòria d’un referendum a Catalunya, ben pactat, just, democràtic, net, amb una pregunta clara de resposta no interpretable, o sigui, una pregunta de resposta “sí” o “no”? No m’extranya que … Sigue leyendo →

Mentre que passen (massa) coses que no comprenc, i que m’és difícil d’interpretar i encara d’acceptar en alguns casos, camino quan puc i m’enfilo a qualque puig per contemplar el paisatge. M’asserena. Si encara tenc la sort de poder observar … Sigue leyendo →

Afers domèstics i gestions vàries. Qualque sortida a la muntanya (sempre menys de les que voldria fer). Lectures. La conferència a Bunyola, per als amics i amigues de l’associació cultural Koslowsky (dia 30 d’octubre). Les activitats i trobades amb els … Sigue leyendo →

Francesca Lenti, una de les persones que coordinen i gestionen una pàgina cultural italiana que espigola en literatures d’arreu del món Grafias, altri mondi letterari, ha traduit a l’italià amb correcció i sensibilitat la meva intervenció al I Festival Iberoamericano … Sigue leyendo →

Un molt bon i molt simpàtic relat de Jaume Cela, tot un veterà. Ressenya al suplement Bellver del Diario de Mallorca:

Entenc el darrer Nobel de Literatura, el d’enguany, 2015, com un Nobel anti-Putin, com un escut de protecció internacional per a la periodista i assagista Svetlana Alexièvitx (o com s’escrigui a la fi en català), de qui jo no en … Sigue leyendo →

La que corona el puig de Son Jaumell (274 m), també coneguda com Talàia Jaumella. Potser no hi pujava des de feia trenta anys! Hi anàrem ahir, diumenge. Ascendírem des de cala Mesquida (on hi ha un bon sistema de … Sigue leyendo →

Avui, aquest recordatori de l’obra per a joves de Henning Mankell:

Quan varen començar a sortir crítiques i ressenyes del nou llibre de l’autora Harper Lee, Vés i aposta un sentinella, em va caure literalment l’ànima als peus. Tots els crítics i lectors anunciaven una desgràcia literària: Atticus Finch, l’advocat ple … Sigue leyendo →

Els humans ens movem sempre. Te n’adones quan intentes dibuixar-ne la figura. No estam mai aturats. O no estan mai aturats aquells que tu pretens, ingenuament, dibuixar amb un esquetx. Estic preparant la mà per a la sessió amb el … Sigue leyendo →