De muntanyes i dibuixos i llibres nous

Hem caminat, gràcies a la invitació d’uns bons amics, per les serres d’Artà fins el bec de Ferrutx, fins a Es Vellmarins… Hem nedat. Hem fet vetllades divertides a Betlem. Na Xon és ara pel Camí Aragonès, feliç i activa, amb cinc amigues caminaires. Hi deixen ombres efímeres, en el Camino… Siluetes de pelegrina… Sé que anit dormiran al poble d’Artieda o a Ruesta, quasi abandonat. Em diu que fa molta de calor i que reben molt de sol. Mentre, jo sóc a Palma, dibuixo, llegesc, escric un poc, i intent sostenir l’ordre domèstic… I vaig fent… He acabat la redacció d’un llibret sobre temes de muntanya a Mallorca, que crec interessant per als afeccionats a l’excursionisme i a la muntanya en general: s’editarà qualque dia? Jo ho voldria! Ja és en mans d’un editor local. Avui, a més, potser accepti un encàrrec d’un altre editor nostre… Lamentablement, tot això sempre sense remuneració. Les nostres hores d’escriptura no valen res. Hauríem de negar-nos a acceptar aquesta injustícia, però, segurament pot més la vanitat nostra de publicar que la consciència del nostre quefer cultural…, i la covardia de no reivindicar el que ens pertany.  Així és el país editorial i literari en català (aquí i a Catalunya, i no es millorarà aquesta situació en futurs que hom voldria imaginar més feliços: no tenim prou  lectors ni s’estima prou el nostre treball, i a més, la Hisenda pública el castiga). Deixem-ho córrer. Tanmateix…, com diríem en el vell mallorquí de la resignació. Treballem. En una propera entrada us parlaré d’una important novetat literària per a mi. Enguany haurà resultat ser un any molt positiu en aquest sentit. Us deixo amb la intriga, si és que aquesta mena d’informacions particulars us poden intrigar. Ahir vaig sortir de casa armat amb el quadern i els llàpissos i les aquarel.les per recollir in situ imatges d’una activitat de l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa, que celebra les Festes d’Estiu, sempre molt animades. Hi havia un rocòdrom per a infants al carrer Blanquerna. Ells s’enfilaven per les preses, ben encordats pels monitors. Quina cridadissa! Vet aquí els productes d’una estona d’observació i de dibuix. La fotografia que me mostra en el meu episòdic “mode urban sketcher” va fer-la sense jo adonar-me’n un altre bon amic. Gràcies.

 

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.