Octubre de moltes lectures

Sense comptar les novetats editorials de la tardor per a infants i joves que ja m’arriben per correu o per missatger, i de les quals intentaré fer les pertinents ressenyes per al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, l’octubre ha arribat ple de llibres. Tenc feina, doncs, i l’agraesc. Surto, això sí, quan puc a la muntanya per escampar un poc la boira en l’ànima i l’angoixa amb que la situació política maleïda en què vivim ens embolica, i dibuixo un poc, molt poc… Tant de bo que pogués explorar i dibuixar territoris nous com els que degué conèixer l’artista-ornitòleg Audubon als nous Estats Units, a principis del segle XIX. El còmic Audubon de Fabien Grolleau i de Jérémie Royer (que edita Norma editorial) ho conta magnificament. Audubon volia pintar totes les aus i tots els mamífers del seu país immens. Un treball titànic! Impedimenta treu al mercat una novel.la que, segur, ens escarrufarà: El desertor, de Siegfried Lenz. Serà lectura prioritària, entre tantes. Perquè, a la llibreria de segona mà que hi ha ben a prop de casa, he comprat ahir (per deu euros) cinc llibres: Dràcula, Frankenstein, en edició en català, les Meditaciones de Marco Aurelio, els contes sempre suggeridors de Nasreddin i un Otelo del gran Shakespeare. Algun d’aquests volums serà una re-lectura que faré amb plaer. No incloc aquí totes les portades per no fer excessiva la longitud d’aquesta entrada. No em plaurà tant el contingut de La depuració de mestres balears per motius morals de Francesc Tur i Balaguer (Documenta Balear), un tema que, com a pedagog i com a ciutatà sempre m’ha interessat (i entristit). Noves lectures d’Alberto Manguel sobre llibres: Guía de lugares imaginarios (amb col.laboració de Gianni Guadalupi), més de consulta que de lectura seguida, i Mientras embalo mi biblioteca (d’Alianza, les dues). Fetes ja. Segur que les múltiples cites i opinions de Manguel m’ajuden en les meves conferències sobre la lectura a les escoles. Ja me’n demanen, per sort. He dit que dibuixava un poc. Mirau aquest apunt rapidíssim fet a les bodegues Ramanyà de Santa Maria, que visitàrem la setmana passada per fer-hi un tast:He de tornar-hi per dibuixar alguns dels múltiples objectes i curiositats etnològiques que reuneixen els seus propietaris en un museu molt singular. Els vins tastats, boníssims.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.