Dues taules

Dues taules. En una hi veureu proves d’un treball literari (o d’escriptura si no voleu tanta de solemnitat) en procés de fer-se: corregesc -feina interminable, obsessiva, esgotadora per a mi- el text d’un nou projecte meu sobre un assumpte que m’ha ocupat hores i més hores de feina des de fa temps: el desenvolupament del muntanyisme (sobretot l’excursionisme) a Mallorca, una de les meves aficions. Potser no n’hauria de parlar encara, d’aquest projecte, però necessit desempallegar-me’n aviat. Acabar-lo. Tenc altres coses per escriure i vull pensar que podré fer-les. El projecte ja té titol, propablement definitiu: Models d’escursionisme i muntanyisme a Mallorca durant el segle XX. És un assaig. No és un estudi. Un assig ple d’opinions. Subjectiu. Sé que no agradarà a tothom: què hi farem! Sé que segurament tendrà una vigència limitada (bon senyal). I sé que no tendrà molts de lectors: els muntanyents d’avui llegeixen poc. I si llegeixen, no cerquen en general reflexions, sinó eslogans i fets per emular. Cadascú és com és; cadascú va a la muntanya de la seva manera. Però, m’agrada creure que aquest projecte ajudarà a pensar qualcú sobre l’activitat muntanyenca actual i passada. I futura. Potser és vanitat, aquesta creença. Disculpau-me-la. La meva il.lusió és que el llibre es publiqui durant el 2026. L’altra taula, en canvi, no té cap senyal de feina recent. Roman a l’espera. És la taula on pint (generalment de ret) les meves aquarel.les. Ara fa setmanes que no en pint (si el que hi faig és pintar). No tenc temps de fer-ho. L’escriptura és egoista i gelosa. És excloent. Quina sort, però, disposar de dos espais per vessar-hi les meves inquietuds en forma de paraules i en forma de taques de colors. De més taules, en realitat: perquè la muntanya i els camins són també com taules per a les meves divagacions en la naturalesa, per viure-hi les meves caminades i les meves observacions d’aucells. Quin privilegi, tot plegat! És just agrair-lo.