Miquel Rayó

Avui parlam de dos llibres amb insectes simpàtics, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca:

Vint anys fa de la publicació del relat N’Anna i el vern. L’editora i amiga na Reina Duarte Edebé va fer possible l’edició l’any 1998, en la prestigiosa col.lecció Tucán, i amb il.lustracions -precioses, tan tendres!- de na Mabel Pièrola. Aquí en penjo una, amb la presència de tres dels protagonistes principals de la història (basada en un fet real, esdevingut a Gal.lícia, amb final tràgic, i no he de dir res més). En el dibuix podem veure N’Anna, i el llop, un vell llop, i la mostela, llesta i commovedora (crec)… Descatalogat ja fa temps, ha reeditat fa poc el text l’editorial mallorquina ifeelbook, cosa que els agraesc moltíssim. Però, avui, la sorpresa, per a mi, és que un bon amic i bon coneixedor crític des de fa molts d’anys dels quefers literaris en la nostra llengua adreçats a infants i joves, en Josep Maria Aloy, encara considera la narració digna de ser recordada i rellegida, i per aixó escriu aquest recordatori (massa generós?) de la primera edició del meu llibre al seu blog Mascaró de proa. Què puc dir? Gràcies. Només gràcies. Cert és que en la redacció de N’Anna i el vern hi vaig introduir elements que desenvoluparia en llibres posteriors (sobretot, l’intent de ser breu). Però, deixo, en aquest sentit, la feina als crítics. Jo us convido a llegir (o rellegir) el text en aquesta nova edició (on hi ha una falteta que esmenarem, si és el cas, en una segona edició). Ajudau-me a aconseguir-la per poder introduir l’esmena!

Bon senyal! Què bé! Una altra ressenya generosa i positiva de La nuesa del silenci, aquesta vegada signada p’en Pere Joan Martorell. Moltes gràcies! Va sortir ahir publicada a l’Última Hora.

Intentam, na Xon i jo, recuperar les rutines domèstiques després d’un llarg i molt intens viatge al Japó. Encara tenim el cervell ocupat a fer el correcte arxiu de les experiències, les imatges, els trànsits, les sorpreses i les anècdotes de més de tres setmanes d’anar i venir per aquest tan interessant país, tan diferent, tan civilitzat i de tanta cortesia. Intentam refer-nos, doncs. De moment, no he tocat les aquarel.les a casa. Sí he dibuixat molt allà. Cada dia hi he fet un dibuix o dos. El quadern de dibuixos ja té una bona part d’apunts japonesos, dels quals n’adjunto només una mostra per ara, per no cansar. Mentrestant, ja vaig fent allò que senyalo a l’agenda d’activitats (aquesta setmana he d’anar a una escola, assistesc a les reunions de Tramuntana XXI, escric ressenyes, he participat en la deliberació del jurat i en l’acte d’entrega a Eivissa del XXXVIIè premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil, etcètera), i vaig fent també allò que dec a compromisos, com no pot ser d’una altra manera. No he tardat a visitar la llibreria de segona mà de prop de ca-nostra. I no he deixat de rebre novetats mentre que he estat fora. Tenc, doncs, lectures per fer, i ja n’he fet alguna, com és natural. El llibre de V.S. Naipaul me sembla interessant d’entrada: Un camino en el mundo (Círculo de Lectores). Les novel.les de la trilogia, que ja he llegit, de Jeff VanderMeer (Aniquilación, Autoridad, Aceptación) són de veres inquietants. Bona ciència-ficció. Quasi psicodèlica. Molt reflexiva. De Jaume Benavente m’arriba L’home que llegia Miquel Strogoff (Més llibres). Els títols d’aquest autor sempre m’atrauen. Escriu bé. Plató i un ornitorinc entren en un bar…, de Daniel Klein i Thomas Catchhart (La Campana), és un llibre de filosofia, dels que ntenten posar la filosofia a l’abast de tothom. A veure què serà. I ara mateix estic feliç rellegint un clàssic del gènere d’aventures: Las cuatro plumas, d’A.E.W. Mason, les versions en cinema del qual tenc ben presents, sobretot les de 2002, que guanya amb els anys, i l’entranyable clàssic de 1939, dirigida per Zoltan Korda, tot un referent del gènere també. A ca-nostra, d’infant, els meus pares tenien aquesta edició, i aquest va ser l’exemplar que jo vaig llegir aleshores. Quin gran plaer, rellegir llibres encantats!

I ara que ja sóc gran, intentaré servir a la gent gran (com he intentat servir a la gent jove) amb allò que, potser, he après a fer relativament bé amb els anys: explicar la importància de la lectura, dels llibres, de la feina d’escriptors i escriptores, del contacte amb la Natura… Col.laboro des de fa anys amb el Col.legi Oficial de Pedagogs i Psicopedagogs de les Illes Balears en el seu programa d’activitats gratuïtes per a associacions de pares i mares d’alumnes (dia 15 d’aquest mes faré la darrera xerrada del curs actual al col.legi Fra Joan Ballester de Campos). A partir del proper curs, hom ha inclòs, a més, conferències meves en el nou programa d’activitats gratuïtes adreçades a associacions de gent gran, un programa que podeu veure clicant aquí. M’honora ser-hi, i que el col.legi cregui que la meva participació és positiva per als seus projectes de promoció en la societat del treball dels pedagogs i psicopedagogs, no sempre ben entès. Gràcies, doncs. Veureu que hi parlaré dels meus temes o de temes que he treballat de qualque forma en els darrers temps, sempre en dimensions divulgatives, d’animació i de difusió cultural: llibres, caminades, s’Arxiduc, El llibre de les bésties de Llull, els aucells a la cultura popular mallorquina… Espero que el nou programa tengui la mateixa bona acollida que l’adreçat a famílies. Entretenir i ensenyar, transmetre la meva pròpia passió envers la Cultura i l’Educació són els meus objectius en aquestes conferències. No és poca cosa.

Al suplement Bellver:

Al suplement Bellver del Diario de Mallorca:

Al Bellver del Diario de Mallorca. Ho penjo ara, perquè he estat de viatge unes setmanes. El llibre és molt interessant.

Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca, la ressenya d’un àlbum molt més que notable:

És impossible abastar totes les novetats literàries o simplement intentar-ho! Tenc la prestatgeria plena una altra vegada. I compromisos per satisfer (ser a la presentació de l’exposició de magnífiques (no ho dubteu!) fotografies del meu boníssim amic en Jaume Gual (al Bar Rita, a les 19,30 hores de dimecres), redactar qualque ressenya per al suplement cultural Bellver, ser espectador a la presentació -que va ser magnífica- del nou poemari de na Laia Martínez, Venus volta (Lleonard Muntaner) a la llibreria Rata Corner de Palma (lloc ja entranyable i de referència), assistir a dues reunions de Tramuntana XXI, preparar una xerrada sobre llibres de muntanya a la Secció de Muntanya del Club Pollença, un acte que em plau fer i que m’honora… Res. paciència. Procurarem satisfer una a una aquestes demandes, i fer les lectures quan poguem, bonament, amb calma, que és com hauríem de fer-les totes. Na Laia me sembla una escriptora sòlida, ambiciosa literàriament, amb una expressió rotunda i alhora clara, valenta, ferma, rica. Molt autèntica. Llegiré amb molt de gust i amb alta expectativa el seu nou poemari, doncs. Gabriel Janer té l’amabilitat d’enviar-me a casa per correu postal el seu nou aplec d’articles publicats des de 2010 a 2013, que titula Disputa de l’ase. Homenatge a Turmeda (Lleonard Muntaner): cada llibre seu d’articles és un pou on trobar-hi encert, elegància formal, sensibilitat, crítica… I molta saviesa: en Gabriel Janer és un ase principal, que guanyaria totes les conteses dialèctiques. Rellegiré aquests articles. D’un nou segell de Bromera, Més llibres, m’arriben dues novetats notables per a mi: l’una, perquè conec el seu autor, en Joan Buades, vell company de bregues ecologistes (ell més polític i més agosarat) i bon coneixedor del món turístic i econòmic local-balear, i de la seva corrupció genètica, essencial, i la segona perquè parla de llibreries, de tafanejar-hi. Així són, doncs, els títols: Crui. Els portadors de la torxa i Tafanejar. Llibreries del món, un recull de col.laboracions d’una vintena d’autors de diferents literatures. Mentrestant, continuo amb els colors. Aquí teniu un petit joc de blaus, a little fun (l’original és un poc més clar i lluminós, 20×20):