Miquel Rayó

La setmana passada vaig llegir sense poder quasi aturar-me de fer-ho l’esplèndida novel.la El banquete celestial, de Donald Ray Pollock (Random House). Quina galeria de personatges i quina col.lecció de situacions en l’Amèrica més profunda en el temps de la Primera Gran Guerra! Un western crepuscular puríssim. Violent i quasi caricaturesc a estones, amb moments de quasi-terror i d’altres d’indiscutible tendresa. Amb imatges tòpiques, però, renovades. I escrita amb una dinàmica que en cap moment no et deixa reposar. Si podeu, llegiu-la, per poc aficionat que sigueu a la novel.la o al relat o al cinema de l’Oest o, en general, a la narració d’aventures. Si la lectura de Basilisco, de Jon Bilbao (Impedimenta) o la de La encrucijada del roble, d’Elizabeth Crook (Siruela) em produeix una mateixa satisfacció, haurà pagat la pena el temps dedicat a llegir-les. Confés que no en sabia res. Ni dels autors (només el nom de Bilbao em sonava, per uns relats) ni d’aquestes obres seves. En poder m’enfrontaré amb ganes a una de les dues que encara no he llegit. Decidiré a cara o creu quina ha de ser la primera. Les editorials i les col.leccions són de garantia. Els seus responsables solen triar bé. A veure, doncs!

Practicar i cercar exemples i reproduïr-los, i provar papers i formats i pigments… Les classes setmanals amb en Juan José Herrera Lara, excel.lents. M’hi pens quedar fins el final del present curs. I per la xarxa trobes infinits exemples d’efectes, tècniques, models, estils… Aquí teniu una aquarel.la (una pràctica vulgar, un paisatge sense model, per passar l’estona i fer anar i venir els pinzells i els colors i l’aigua) transformada en un jo crec que suggerent paisatge amb boira (amb una veladura amb blanc de titani tret directament del tub i amb el pinzell banyat). I per una vegada la fotografia on és millor que la realitat. Falseja l’efecte.No fixar-se amb el tronc de l’arbre. Aquí vaig posar cera, i el resultat no m’agrada.

Surt avui aquesta ressenya al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca. Una boníssima edició en català de la novel.la L’esfinx del glaç. Pur Verne.

Vet aquí algunes de les pràctiques fetes durant el mes de març i proposades pel mestre Juan José Herrera Lara al seu curs, que recoman molt vivament. Tot i que són, com era d’esperar, resultats imperfectes, n’estic molt satisfet. Aprenc. Lara és generós, explica molt bé, i és un molt bon aquarel.lista, amb un estil singular, molt lluminós i amb una gran capacitat de síntesi. Durant l’abril farem urbans andalusos. Ja m’hi he apuntat.

Vull dir, lectures de vida i d’experiències reals (encara que després hagin passat per una necessària modificació o adaptació literària: de fet, potser tot el que un humà viu i conta, o tot el que és contat d’un humà per una altra persona, ha de passar per la Literatura o per la literatura). Deixem aquestes notes més pròpies d’un crític que d’un simple lector. Avui parl, doncs, de llibres que relaten fets viscuts o que apunten informació sobre persones i fets reals. Per exemple, aquesta biografia de n’Avelino Hernández, singularíssim personatge castellà (i mallorquí per decisió) i molt bon escriptor i sempre militant de causes solidàries i polítiques progressistes, que ha escrit na Teresa Ordinas, la seva companya. N’Avelino ens deixà un buit. A mi em va ajudar, quasi sense voler, en un moment determinat. Llegiré amb gust el que d’ell ens digui l’autora i amiga al text que edita Rimpega: Avelino Hernández. Desde Soria al mar. Serà el meu homenatge. Més literària que biogràfica és aquesta exploració de Michel Houellebecq sobre la vida i obra d’HPL, o sigui Howard Philips Lovecraft: H.P. Lovecraft. Contra el mundo, contra la vida (Anagrama). És un text breu, però, molt interessant i sobretot molt savi i molt ben escrit. N’he gaudit. Carlos Zayas, que viu a Biniaraix, exposa els seus variadíssims i intensos records -de la mà redactora d’un periodista: Jaime Mato- al volum Memorias de un aristo(á)crata. Socialista, polític compromès, militant ecologista al seu moment, tenaç i esperançat sembrador d’arbres a la coma de Son Torrella… És, el seu relat, un capítol de la història recent que va bé conèixer. Edita disset. Quadern d’Ifrity (Ensiola) és un brevíssim relat-crònica de Guillem Frontera sobre una experiència de trobada literària en aquest lloc del Marroc. Frontera és un dels grans autors mallorquins, i en l’àmbit de la llengua catalana, doncs. I és un notable intèrpret de la realitat. Els seus articles són una lliçó gairebé sempre: de saber mirar i de saber comprendre. I de saber explicar, que no és poca cosa. Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema) és l’aplec de notes que el poeta Ponç Pons recollí en la seva estada a Nova York, on assistí a qualque trobada de poetes fa pcos anys. El món d’avui ja no és el mateix. Aquest dietari complementa els que ens va regalant de temps en temps. S’hi manté la il.lusionada i permanent ingenuïtat que el caracteritza. Querido Waldo, de l’editorial Hojas en la hierba, recull les cartes que s’escrivien dos grans personatges de la literatura i la cultura dels EUA del XIX: Ralph Waldo Emerson i Henry David Thoreau. Qualcú ha lligat, segurament amb raó, Emerson i Whitman, com si la vida, la sensibilitat i l’obra poètica d’aquest fos impossible sense aquell de precursor. I sempre, passant per les reflexions i opinions de Thoreau, sense les experiències d’aquest en les seves caminades… I de caminades va El Camino, de Shirley MacLaine (Plaza y Janés), que vaig trobar a la llibreria de segona mà, i que vaig comprar perquè tot el que fa referència a caminades m’interessa. La veritat? El text té massa fragments delirants. No he estat capaç de llegir-lo sencer. Només són creïbles els trossos que es limiten a parlar, precisament, del Camí.

Mary Oliver… Desconeixia l’autora americana, i he descobert que el seu treball és esplèndid. He llegit amb un guster La escritura indòmita (en la boníssima edició d’Errata Naturae, traducció de Regina López Muñoz), i pregunt: com no m’ha d’agradar una autora que diu, per exemple, “Yo no sería soberana de una sola brizna de hierba, mientras pueda ser su hermana” o “Cada uno de nosotros aporta al poema, al movimiento de la pluma, un mundo de ecos“. Absolutament preciós (i contundent). I tan m’ha agradat el seu escriure que ja tenc a casa un volum de les seves poesies: Felicity (Valparaíso ediciones), amb traducció de Nieves García Prados. És una escriptora que sap de la Naturalesa. Que sap que ella és Naturalesa. El cas de Wilfred Owen és molt diferent: vet aquí un jove patriota britànic empès a fer-se soldat en la Primera Gran Guerra (o no sabem per quin motiu es va allistar: potser per no passar per covard o per mal patriota, els dos grans xantatges de les pàtries). Pertany a un grup dit Els poetes de la guerra, amb Robert Graves, entre d’altres. Morí inútilment al front, després d’haver conegut, viscut, escrit i descrit que la Guerra és un infern abismal, una mentida infinita i una traició imperdonable a la Humanitat. O això pens jo. Fris de llegir els seus Poemes de guerra, traduïts per Jordi Fité (1984poesia). I ara, l’al.lusió a la paciència. Perquè, fa molt de temps que esperava trobar a la llibreria de segona mà Re-read (al carrer 31 de desembre de Palma) una edició de Los contrabandistas de Moonfleet, de John M. Falkner, un clàssic de les novel.les d’aventures (i també del cinema, hi actuava Stewart Granger, sota la direcció de Fritz Lang, poca broma!). Doncs, avui l’he trobat, aquest llibre. Nou de trinca. 2 euros. Quina bona sort! La troballa ha coincidit amb l’inici de la primavera, i amb l’arribada a Ciutat dels primers petits esbarts de falzies. Fantàstic! La paciència sol tenir premi.

Fotografia familiar realitzada per Jaume Gual. Els quatre som en el mirador del cap Fabioler: Xon, Mar, Joan i jo. Amb les dues cussetes: na Pipa i na Lila. Un bon dia d’excursió amb bons companys de caminada: en Jaume, n’Aina, n’Elisabeth, na Carme. Sa Dragonera al fons. I la mar a baix, a més de tres cents metres. Això va ser ahir, dia 27 de març de 2021. Horabaixa, vaig poder veure els primeres falzies d’enguany sobre el nostre barri, a Palma. I aquesta és la fotografia que ens feien:

Malgrat tot, i amb una gran abraçada de solidaritat amb qui pateix de forma més greu, directament o no, els efectes de la pandèmia arreu del món, celebrarem el proper dia 2 d’abril de 2021, divendres de la setmana que ve!, el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, perquè, cal llegir i perquè tenim dret a llegir: no puc deixar de recordar-ho aquí. La lectura pot ser fins i tot un excel.lent refugi, un agombol, i també ens pot senyalar horitzons d’èsperança. Si clicau en els diferents enllaços, podreu llegir el bell missatge que l’escriptora Margarita Engle ha escrit per a l’ocasió i que titula amb un evocador La música de les paraules. El cartell commemoratiu és de l’il.lustrador brasiler Roger Mello. I si voleu, visitau aquest simpàtic video de felicitació del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil o visitau la seva pàgina (CLIJCAT). Feliç dia 2, doncs!

De llibres per a infants. Aquí en presentam tres, avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca:

I en cadascuna d’elles, aprens; perquè comets errors.