Miquel Rayó

Llegesc al diari que el professor Grimalt ha mort, i la notícia em causa tristesa i alhora un somriure. Un somriure que prové d’un profund agraïment, perquè el professor Grimalt ha servit al seu país i ha deixat una llarga i ampla estela de saviesa, un gran llegat. He sentit el professor Grimalt en conferències i en intervencions espontànies en multitud d’actes culturals o literaris. El que deia era sempre intel.ligent i divertit. Amb el que d’ell podies sentir, si l’escoltaves, sempre aprenies alguna cosa. He sabut molt -o poc, conec les meves limitacions- gràcies als seus treballs sobre les rondalles d’Antoni Maria Alcover, per exemple. Alguna cosa hauré escrit del que hi he trobat. Gràcies, doncs, professor Grimalt!

Hauré d’aturar. Compromisos d’una altra mena no em deixaran seguir més o manco al dia el repte de Vicente García Fuentes, 31cielosconvicente (instagram). Ja em sap greu! Però, bé: què hi farem? Ahir vaig pintar aquestes dues notes sobre dues de les darreres propostes. Una marina i una aurora boreal. En paper Arches de 300 grams, les dues, de gra gros. Mesures tirant a petites: 18×18 i 16×26 cm., aproximandament.

També d’ahir és aquesta versió de cel proposat per Vicente García en el seu repte “31cielosconvicente“. També agrada el resultat. El paper, en aquest cas, és de gra gros, amb les mateixes mesures i condicions de l’anterior. Ahir vaig fer molta de feina, doncs, amb l’aquarel.la. Positiva. Sobretot, el que més m’agrada de seguir models i classes és la possibilitat d’aprendre (i entendre) com es fa la síntesi, la composició, la interpretació d’un paisatge. Tal vegada un dia sabré fer-ho pel meu compte.

Sisena pràctica del mes de cels que ha proposat per la xarxa el mestre aquarel.lista Vicente García amb la col.laboració de la botiga de belles arts arte21online. La veritat és que aprenc molt. Perquè cada dia he de moure els pinzells i he de mesclar colors. I arriscar-me. Aquesta pràctica m’ha agradat molt i el resultat m’agrada. Pocs colors, traços molt lliures… Com sempre no domin l’aigua, que comanda. Paciència. Està pintada, aquesta aquarel.la, avui horabaixa sobre paper (nou!) Arches de 300 grams, de gra fi i de 30×40 cm., aproximadament. No he volgut usar paper ja pintat.

Aquest és el resultat de fer un treball més acurat sorbe un mateix tema. M’agrada massa la muntanya com per conformar-me amb ‘apunt d’ahir. Així que aquí teniu un nou treball sobre paper Arches, de gra fi, de 300 grams, de 27×37 cm., aproximadament.

El pintor acuarelista Vicente García, d’estil magistral, ha plantejat un repte als seus seguidors per les xarxes, i m’hi he afegit. Aquesta muntanya és l’apunt que he fet, en paper reutilitzat, de la proposta del mestre per al quart dia. Ja tenc preparat un paper nou per fer-ne una versió més primmirada. No m’interessa tant saber com em queda, sinó que així em veig obligat a moure els pinzells i a fer mescles cada dia. I a seguir un model. L’excusa proposada pel convocant és bona: pintar cels, i per tant, paisatges.

Ahir vaig provar de fer amb les aquarel.les un paisatge improvisat amb verds, i un altre amb un cel amb colors de crepuscle. Ambdós en papers ja usats en l’anvers. Per aprofitar papers, doncs, i per practicar i no perdre el gust ni el tremp necessari per pintar. Perquè, aquestes setmanes he estat enfeinat. De fet, tenc projectes encara que m’exigeixen una notable dedicació de temps. Per sort. No aturar podria ser una consigna. Sense presses i angoixes. Anar fent.  Ho intent.

Segurament hi afegiré entre els arbres un poc de blanc ben escampat per fer boira… Un paper ja usat em serveix per a una nova pràctica. És un Arches de 300 gr., de gra fi, i d’uns 24×30 cm., aproximadament.

Ahir vaig provar de tornar a fer unes ones exaltades en la platja. Tenc un caramull de papers per reutilitzar, per fer pràctiques. Aquest és un paper Arches de gra fi, 300 grams, de 25×35 cm., aproximadament. M’agradaria tornar a robar el paper Hannemulle, o com s’escrigui. Veurem.

De formats 19×19 cm., i 18×26 cm, les dues en paper de gra gros, Arches de 300 grams. Proves, tanmateix, i entreteniment. Una repetició d’un recó del salobrar -a mitges inventat i a mitges d’una fotografia meva- i una platja del tot inventada.