Miquel Rayó

“Aznar pide “asumir los riesgos” de “actuar” contra Sánchez: “Es un peligro para la democracia“, publica El Confidencial, i tan contents! I El español no li va darrere: “La inclusión en la amnistía de acusados de terrorismo y corrupción indigna a policías, fiscales y jueces“. Només falten els militars, aquí. I els bisbes. Alguns ja han parlat… Si el que ve els emprenya tant, si tant els encabrona, potser vol dir que l’amnistia és ben necessària: els fa caure el castellet de cartes que han construït des del rei (discurs del 3 d’octubre de 2017), la premsa de la cort, els opinadors constitucionalistes (o sigui: nacionalistes espanyols), als atestats tendenciosos de la policia i guàrdia civil i les instruccions ideològiques dels jutges que iniciaren els casos, el judici al Suprem (teatral) i la sentència (amb argumentació inventada ad hoc) del procés, les falses acusacions de terrorisme, etcètera, etcètera. Ara, cal entendre que la seva enrabïada és perillosa. Històricament molt perillosa. Molt.

Avui, segurament per la mà generosa d’en Pere Estelrich, surt aquest comentari sobre Aquí diu vent al suplement cultural bellver en abril, del Diario de Mallorca. Gràcies!

I per esplaiar-me, faig “improvisacions de paisatge”. Com aquesta d’ahir:

Sí, tant! Per sentir la satisfacció d’haver aconseguit una interpretació prou bona d’un qualsevol paisatge… Aquest prové d’una fotografia de l’Albufera de València (gràcies al seu autor que desconec). La foto és només el model. Després, l’artista n’ha de fer la seva lectura i la seva escriptura amb l’aigua i els pigments… No és fàcil per a mi. Cal seguir. Ho faig amb les classes de n’Adrián Marmolejo. Cada classse seva és un pou d’aprenentatges. Ho és, en veritat, cada classe amb qualsevol professor o professora aquarel.lista. Gràcies a tots!

N’Anna de la Salud m’entrevista per al programa Entusiastes (ib3 ràdio) d’ahir en relació amb la conferència El còmic de muntanya: de Mortadelo a Mallory i alguna altra cosa. Podeu escoltar-ho entre els minuts 24:30 i 42:00. Gràcies!

Ha estat un plaer poder col.laborar en alguns actes de la 14a Mostra de Cinema de Muntanya de Palma d’enguany. Com a membre del jurat dels premis als curts, en la presentació de les pel.lícules programades per al dia 19 al Teatre Xesc Forteza de Palma, en la presentació del recull de poemes de Robert Graves preparat i traduit per n’Eduard Moyà (El crestall rost. Poemes de muntanya, de la Nova Editorial Moll), i que celebràrem a l’acollidora llibreria La Salina de Palma. I ahir, a Pollença, amb la conferència sobre El còmic de muntanya, que esper hagi agradat als assistents. Vet aquí dues fotografies (facilitades per bons amics) que em serviran de recordatori.

Ha sortit això, avui, al programa Meteo d’IB3 televisió anunciant la conferència El còmic de muntanya: de Mortadelo a Mallory, que faré dimecres al Club Pollença, en el marc del programa de la 14a Mostra de Cinema de Muntanya de Palma. Moltíssimes gràcies!

Perquè, avui presentarem amb n’Amadeu Corbera el poemari Aquí diu vent, del que ja n’hem parlat en entrades anteriors, al local de llibreria Quart Creixent, de Palma, a les 19 hores. Gràcies, Clara!

D’aquests assumptes tracta el curs del mes d’octubre amb el mestre aquarel.lista Adrián Marmolejo, que seguesc amb gust i esper que amb profit. La primera pràctica del mes ha estat aquesta. Més ben dit: aquest és el meu resultat de la pràctica proposada.

“No hay nada más hermoso que sentirse español”, arengà ahir al Born de Palma el general Fernando Luis Gracia Herréiz, i llavors parlen del supremacisme català… És el mateix pensament del president del nostre parlament, un altre supremacista espanyol-castellà a més d’integrista catòlic. I no en sortim. Això el mateix dia en què populars i voxers voten a favor de suprimir el requisit de català en l’Administració Pública… I és que els fa nosa, la llengua, qualsevol llengua o cosa identitària que no siguin les seves, les de l’orgull espanyol…