Gent digna

“D’aquests fets, però, en tenim un record que ens arriba per memòria oral: el maig del 2014 l’Ajuntament de Barcelona va procedir al desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies, un edifici ocupat del barri de Sants. Varen intervenir-hi Mossos d’Esquadra i Policia Urbana, va haver-hi resistència popular i forta contundència policial, molt qüestionada per la seva brutalitat. Al ser l’acció televisada les imatges varen ser molt vistes. L’afer Can Vies es va judiacilitzar. A l’entrada de l’estiu un grup d’amics es va aplegar en un sopar a Barcelona, entre altres un bon amic meu, R. P. O. i un “casteller” d’Igualada. En la conversa va sortir Can Vies i la brutalitat dels Mossos (pilotes de goma, ferits, etc.). Algú va dir que per aquest camí els Mossos aviat serien pitjor del que havia estat la G. C. En aquest punt, va intervenir l’igualadí per dir que amb la G. C. no es podia pas generalitzar amb tanta lleugeresa: havia sentit explicar als seus avis que d’ Igualada en recordaven una vaga molt forta i violenta, que la gent estava molt espantada i temien que hi hauria morts. Va evitar la tragèdia, sense cap tret, el cap de la G.C, un mallorquí molt apreciat per la població i amb fama de bona persona. No en recordava pas el nom. El meu amic, que estava al corrent d’aquest treball, va preguntar si el cognom podia ser Ferrer. La resposta va ser afirmativa. Ferrer, doncs, va actuar com era preceptiu.” El text anterior -disculpau-me’n la longitud- prové del llibre encara inèdit El capità de la Guàrdia Civil Miquel Ferrer Melià (Inca, Mallorca, 1876 – Berga, Barcelona, 1954). El seu temps, destinacions i serveis. Assaig biogràfic d’un home de valors, interpretat des de la micro història, escrit per l’historiador de Berga Josep Noguera Canal. Tot el text, brufat de diferents anècdotes certes del personatge estudiat, demostra com les coses poden fer-se bé, dignament. No com varen fer-les Baena i Pérez de los Cobos, per exemple. Hi ha gent digna i gent que no ho és, per molt que se n’omplin la boca. El capità Ferrer era el meu padrí vell, el pare de la meva mare. Un Guàrdia Civil exemplar. No com els dos esmentats ni com els agents que actuaren de testimonis de la fiscalia al judici polític de fa unes setmanes, ben alliçonats per exagerar i , si calia, mentir. La fotografia és de 1921. A cavall, el capità Ferrer dirigint unes maniobres. Aleshores segurament només era tinent. Crec que ja l’havia mostrat en aquest web. Ara, és oportú parlar-ne un altre pic.