Desembre, poca lectura

Poca lectura nova prevista per mor d’un excés d’activitats en les darreres setmanes de l’any: reunions, presentacions, compromisos, quefers domèstics… Ja sabeu que jo, de la vida literària o simplement social, en sóc poc amic. Precisament, perquè me lleven temps. O em causen la sensació de què tota aquest tragí divers me’n lleva, de temps. I no obstant, cal que sigui feta. I la faig amb gust. Poca lectura de desembre, dic. Tres llibres nous, de moment, per a aquest mes. El primer és una versió en castellà (trobada en la llibreria de segona mà de prop de ca-nostra) de l’obra més coneguda de l’antropòleg Claude Lévi-Strauss, Tristes trópicos (Paidós). Fa anys, jo en tenia la versió catalana de Miquel Martí i Pol, crec. De temps en temps retiro llibres de les prestatgeries i els regalo o els dono o els vénc. No m’hi cap tot. En veure aquest llibre en la llibreria vaig pensar que el volia tornar a llegir… Dos euros. Espera torn, doncs, com tants d’altres. He fet dues compres, avui mateix. Novetats que m’atrauen. Un nou text del filòsof Byung-Chul Han, del qual ja n’he esmentat altres potents aportacions al pensament del món d’ara. Es tracta del text Hiperculturalidad (Herder). Sé cert que, com els altres al seu moment, m’interessarà. I no dubto gens que també m’interessarà molt, moltíssim la nova obra de Philip Hoare, del qual ja en conec Leviatán o la ballena i El mar interior. Ara, el nou títol que proposa és El alma del mar, una recerca sobre la mar en la literatura i la cultura (penso). Quan acabi Thackeray, l’envestiré. Mentrestant, vaig fent aquarel.les, emborinat amb els cels i els niguls, les voreres de la mar, les platges, els llums en l’aigua… Aquesta és de fa dos dies. Paper Michel de 300 gr., Din A3, i els colors habituals: ultramarí, siena natural, ombra torrada, siena torrada, gris de Payne, blau de Prússia i un punt de blau ceruli, del qual me’n queda un tubet que he d’acabar, i potser un toquet de roig clar. Tot aplicat, fast and loose, amb el pinzell hake.