Ja vos ho havia dit: els Reis em portaran llibres, lectures. No han fallat. I quines lectures! 
Aquesta de Robert Macfarlane m’interessava especialmen
t, ja que el tema que tracta (caminades, camins, muntanyes) és una de les meves obsessions o un dels meus principals interessos, per dir-ho amb suavitat: Las viejas sendas (Pre Textos). Un títol del tot suggerent. Macfarlane té dos textos més que m’interessen particularment, i que aviat presentaré aquí: Las montañas de la mente i La vida salvaje (si no vaig errat). Parlen de paisatges, de muntanyes, de camins, de com ens influeixen, d’allò que en pensam, d’allò que hi solem fer, d’allò que signifiquen o simbolitzen… No tardaré a parlar-ne, d’aquests dos. Confesso que ja els he comanat. El de muntanyes ja l’he llegit, perquè me’l va deixar fa temps el bon amic Joan Carles Palos. Després, aqu
esta Historia de la música pop. Del gramófono a la beatlemanía, de Peter Dogget (sembla que és una primera part), i que ja he començat a llegir (l’edita Ma Non Tropo). En dir-vos que, si obres les pàgines a latzar, hi trobes aquests noms: Benny Goodman, Scott Joplin, Louis Armstrong, Bob Dylan, Count Basie, The Beatles… I finalment, aquesta edició de textos de Josep Pla ara recuperats (de la censura, del pudor, dels condicionants de l’època): Fer-se totes les il.lusions possibles i altres notes disperses (Destino), reunides per Francesc Montero. Au, idò! Ja tenim (més) lectures. Mentretant, més aquarel.les. Aquí intento suggerir un paisatge costaner en un dia de tempesta:
