Notes de la costa de Deià

En un dia de vent -amb onatge a la mar, cops violents d’aigua a les roques, vols erràtics de gavina i gemecs de branques de pi somogudes en els costers llenegadissos o en les marjades encara amb oliveres abandonades-, caminàrem diumenge passat pel camí dit dels Pintors, que va des de Cala Deià fins a Béns d’Avall, i després a Sóller per diferents vies (Muleta, camí des Rost, etcètrera). També hi ha la possibilitat de tornar a Deià pel sender GR221, i enllaçar amb el camí de Castelló, o pel dels Ribassos, o pel de sa Vinyeta, etcètera. Hi havia pocs excursionistes, i per això la caminada va ser molt agradable a pesar de les bufades impertinents. El paisatge és certament esplèndid, per aquells verals, miraculosament ben conservat com a panorama estètic, però, deixat i desatès, sense els usos tradicionals que abans el sostenien viu i actiu: els marges s’esbaldreguen, el pinar empeny, el càrritx envaeix el sòl, les oliveres envelleixen, inútils, els tiranys es perden… Vaig fer uns apunts. Molt ràpids i enèrgics: quin remei! És incòmode dibuixar dret, mentre que el vent s’oposa a la verticalitat del teu cos i a l’estabilitat del teu quadern. Mentre que tens les mans fredes, i sense haver tengut temps d’escalfar la dibuixera. Al final, varen caure algunes gotes del cel grisós, progressivament obscurit.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.