Encara amb lectures pendents del mes passat, només apunto dues novetats que tenc a la prestatgeria.
El nou volum de poesies d’en Miquel Bezares, Si són flors, que em fa moltes ganes de llegir, i el curiós aplec de records de l’autor francès Geor
ges Perec titulat precisament Me acuerdo. Una feina així -anotar records, sovint minúcies alhora simples i importants d’una vida viscuda- m’interessa. I m’encoratja. El nou llibre d’en Bezares me sembla molt madur. Només n’he fet uns tasts. Diu: “els meus dies / de llum / i / de lliris / són finits“. Diu: “És / palès que em fuges / de les mans / i que els besos / són de cendra“. Hi percebo tristor. Serà un bell temps el que dedicaré a aquesta lectura concreta. Perec em resultarà més d’entreteniment. He estat enfeinat, aquest hivern. I durant el gener he pogut enllestir una versió ja prou tancada del meu diari de viatge per la Via de la Plata, l’any 2014. Un viatge, una caminada en solitari que no oblidaré mai i que m’agradaria poder completar qualque dia. Me’n queden dos trams: des de Sevilla fins a Mérida, i des de Granja de Moreruela fins a Santiago, pel Camí Sanabrès, una de les infinites variants del Camí de Sant Jaume.
Qui sap si enguany en faré un, d’aquests dos trams? O els dos…? Preguem-ho als déus! Em plau haver acabat aquest treball. Serà de difícil edició. Sóc conscient del seu interès limitat, quasi particular. Però, si qualcú en vol tenir una còpia, si qualcú té curiositat per saber què he apuntat d’aquest camí, quines experiències he viscut en l’itinerari, el qual recomano a tothom, amb molt de gust li deixaré llegir el text. No faceu massa cas de la fotografia que adjunto, de molt mala qualitat, ni del títol, que és encara provisional. Per ara, aquest original passa a arrenglerar-se en la meva, ai!, col.lecció d’inèdits variats: narracions, poemaris, un assaig sobre el fet de caminar, textos teatrals… Una col.lecció que continuarà creixent, espero, mentre que tenguem ànim per escriure mots en un paper. Per acabar, una de les aquarel.les d’aquests dies:
