Què puc dir? Només: gràcies!

Pel que deis al blog de l’associació de pares i mares del CEIP Nadal Campaner Arrom de Costitx. Hi vaig ser dimecres passat -plovia!- per parlar de la lectura literària, de la seva importància, del dret a llegir bé, de la necessitat de la creació literària, de la imaginació, del temps i l’espai per llegir, de la dificultat de llegir, de la lectura com activitat solitària i també de com podem ser, i som, membres de col.lectius lectors, de la nostra autoimatge de lectors, i també de què no tothom serà lector… La nostra tasca és aconseguir que qui vo podria ser ho sigui, sense impediments. Un poc de tot, parlàrem. Gràcies a les mares que hi assistíreu i m’escoltàreu tan atentament. I gràcies a qui m’hi va convidar, Neus Cassanyes (que, a més, em diu que de petita va llegir amb gust Les ales roges!). Gràcies per això que heu escrit al vostre blog. Naturalment, qualque dia comprovaré si heu llegit o no El vent en els salzes. I qui sap si aquella al.loteta amb els cabells blaus serà qualque dia una escriptora amb obra publicada. Hi posaria messions!

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.