Uns dies pel Pirineu d’Aragó

Hem romàs a Ansó, i hem visitat Echo, Izaba, Roncal, Zuriza… Hem penetrat a Navarra i França. I hem caminat amb uns bons amics per la vall dels “sarrios“, i pel camí dels raiers o de “los Ganchos“, o de “los almadieros“, i pel camí dels contrabandistes on hi ha encara un vell fortí. Hem passat pels refugis de La Mistresa, de Liza i de Lizara. En la fotografia de l’esquerra, na Xon camina sola i menuda entre la immensitat de la muntanya: no la veureu si no ampliau la fotografia… Hem pujat els Mallos de Riglos, imponents, rocam i sol. I voltors empenyalats en parbacanes. La temperatura ha estat molt alta, insòlita. No plou. Just un dia tenguérem un poc d’aigua. Fins i tot aquest dia, però, poguérem caminar fins el salt de Belabarze, on hi ha un gorg amb l’aigua turquesa, neta, aptíssima per a la contemplació assossegada. Com envejo aquests boscos! I aquestes serres! Hi hem vist voltors lleonats, moixetes voltoneres, milanes, una esmerla (?), menjamosques, titines, pinsans, gaigs, cornelles, gralles, corbs, busquerets, oronelles, cabots de roca, coa-blanques… No hem vist el trencalòs. Ni el “treparriscos” o “pela-roques”, tot i que l’hem cercat amb ànsia. Ni el “pico dorsiblanco“. Hem sentit a parlar de l’ós. Hem visitat interessants centres d’interpretació de la natura i de l’etnologia de les valls del Roncal, d’Echo, d’Ansó… Què interessant la pervivència de la llengua “uskara” (així ho hem vist escrit) a les valls navarreses! Esglésies velles, pobles de muntanya, paisatges encantats (quin tòpic!). Hem visitat també Ayerbe, on Santiago Ramón y Cajal va passar els anys de la seva infantesa i joventut. Hem pogut veure la merla aquàtica tranquil.la sobre les roques arrodonides d’un riu i, sobretot, hem observat el tritó (es diu així en català?) pirinenc, Euproctus asper, si no vaig errat. Allà el nomenen “guarda fuentes”. Un bon guia ens va dur al lloc convenient per fer-hi l’observació: un torrent arraconat, d’aparença molt fosquera, en una fageda. Vaig badar: n’hauria pogut fer un dibuix. Ja està bé haver-lo vist amb atenció. He dibuixat, n’adjunto unes mostres, paisatges i llenyaters en acció. Els “Picadores de la Val de Echo” feien, en les festes patronals d’aquest poble, una demostració de tall de troncs, un espectacle popular i divertit en la plaça major. Destrals, serres mecàniques, serradís i burballes. A la nit, verbena a la plaça de dalt.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.