Les teresetes ens han despullat

Trec la fotografia d’una pàgina web (ahoragranada.com). Beneïts titellaires i beneït teatre! Què important és! Un espectacle de teresetes -monigots de fusta i tela o cartró, paraules, cops, crits, una faula- ha posat al descobert el règim hipòcrita i repressiu en què vivim en aquests darrers anys de govern conservador. Els titellaires han demostrat amb la seva obra (que és, pel que sembla, una crítica anarquista al Poder que falseja dades per fotre els ciutatans) que Espanya és un país que ha perdut llibertats i en el que ja fa vergonya viure (i fa temps, d’això). La tesi de la seva obra simplíssima ha quedat confirmada amb el terratrèmol que ha provocat. Santíssim teatre! Amb el cas de les teresetes a Madrid, el desgavell ha estat majúscul. Les teresetes ens han despullat. S’ha donat, per començar, una notícia sense contrastar (la premsa, tota, els primers dies: visca l’escàndol amb ETA p’enmig, sigui vera o no!). Quant de mal ens has fet i ens fas, ETA! S’han fet denúncies falses contra gent innocent. Les han fet els regidors del PP a Madrid: tenen el partit a vessar de corrupció i de descrèdit, i s’entretenen i ens entretenen amb ETA! S’ha fet denúncia contra gent innocent per por (regidors d’Ahora Madrid, contra els titellaires) a allò que dirà la prensa de la capital: els quatre ABCs. Hi ha, al meu parer, una més que possible prevaricació del fiscal, que ha demanat presó pels titellaires sense motiu fonamentat, només “por si acaso“. I hi ha, també al meu parer, una més que possible prevaricació del jutge, que els ha enviat a la presó, “por si acaso“, i els ha mantingut allà quatre dies i sembla que incomunicats. Ha quedat palesa, per si fos poc, la feblesa dels partits polítics progressistes (i de molts de nosaltres, també; al menys jo, acovardit), incapaços de trencar d’una vegada el tabú d’ETA. ETA és història: tràgica, lamentable, criminal; però, història. D’ETA se n’ha de parlar clar. ETA no ha de servir per fer xantatges emocionals o ideològics. ETA no pot condicionar el país sencer i, no obstant, el condiciona: s’ha tornat a fer un ús polític del terrorisme etarra. El PP, com sempre, el partit dels grans patriotes, el partit del “¡Que se jodan!“. En efecte: ens foteu! I molt! I tot per enfonsar la batlesa de Madrid i per enfonsar uns rivals polítics (Podemos, l’independentisme basc, gallec o català). A qualsevol preu. Cal retirar els conservadors del govern espanyol: fan mal, ens fan mal. Fan mal a les institucions. Fan mal a la Democràcia. No actuen bé ni amb noblesa. Per moltes medalles que posin en l’hàbit d’una Verge Maria i per molt que el ministre de l’Interior resi o mediti sobre el Bé i el Mal a El Valle de los Caídos. El país ha anat dècades enrera en drets: a la premsa estrangera ja es diu clarament i es reconeix. El franquisme es viu: mort com ETA i com El Cid, encara guanya batalles. O guanya la guerra ideològica? El primer que cal fer és retirar ja la maleïda llei mordassa, per la qual la paraula d’un policia val més que la d’un titellaire, per exemple. Teresetes, despullau-nos sempre que calgui! Sou les úniques, en tota aquesta faula, que no mentiu! Potser, perquè sou les úniques que no resau ni heu de menester fer-ho.