Eleccions, conferències, caminades i aquarel.les

No uso, en general, aquest espai per fer comentaris polítics. No és el lloc. Poca cosa he escrit aquí en aquest sentit. No obstant, el resultat de les eleccions del passat diumenge a les Balears (i a l’Estat) m’empeny a fer-ho. Molt breument: a veure si d’una vegada s’aprèn que l’arrogància, el menyspreu, la mentida, l’abús de poder, l’atac a la cultura i la llengua, la submissió a l’empresariat hoteler (que en aquesta campanya electoral ha actuat com una vertadera màfia, tractant de fer por a l’electorat balear), el maltracte als desvalguts, l’intent d’esbucament dels serveis públics d’educació, salut i atencions socials… En fi, a veure si s’aprèn que això no ha de fer-se. Que la política del “¡Que se jodan!” és un atemptat terrorista. Que… Callo, ja! Els neocons -els conservadors de sempre, a Espanya, aquest país que sembla maleït per la Història, i que podria ser un paradís de concòrdies- han fet molt de mal. Molt. En fan molt. Serà difícil reconstruir el que han fet miques. No vull dir res pus. Preferesc mostrar les noves aquarel.les que estic aprenent a fer, poc a poc, amb diferents tècniques. Teniu-ne uns exemples: N’hi ha més. Només vos en faig un tast. No tenen cap altre mèrit que el de l’emmeravellament davant la màgia dels colors i de l’aigua sobre el paper. És una bona forma de passar el temps sense emprenyar ningú. Dijous vaig a Vilafranca a impartir una conferència sobre els aucells i l’obra de s’Arxiduc. I diumenge vaig anar a caminar pel pas de sa Cova de Valldemossa. I avui, d’aquí a una estona, assistiré a una reunió del Col.legi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balears. Potser tornin a incloure conferències meves per a pares i mares en el programa d’activitats del proper curs. Què bé!