Lectures pendents i consells mals de seguir

Les lectures pendents són infinites, ja ho sabeu. El caramull es fa cada dia més alt. La temptació és poderosa. Vaig anar diumenge a la fira del llibre en català, i vaig comprar alguns llibres que cal afegir als que tenc a casa, a l’espera; especialment infantils i juvenils. El nou poemari de Joan Perelló, L’atles deshabitat, m’ha semblat d’una qualitat molt alta. M’ha plagut comunicar aquesta sensació a l’autor, el treball del qual seguesc des de fa dècades. En lloc de la portada del llibre, que és també una delícia editorial, us copio l’anunci de dos actes de presentació (Campos i Palma). Sebastià Perelló parla de literatura de viatges i les Illes Balears a Els darreres de l’illa. De Joan Miquel Oliver, compositor i lletrista d’Antònia Font, no he llegit res que no siguin les lletres de les cançons. He comprat el seu Setembre, octubre i novembre. Jorge Wagensberg, un gran divulgador de la Ciència, autor de preciosos i inquietants aforismes de caràcter sobre tot científic, parla de la seva infantesa a Alguns anys després. Tenc moltes ganes de saber què ens conta. De Jaume Benavente he de llegir (i serà un plaer) Nocturn de Portbou, perquè dia 20 n’he de fer la presentació a la llibreria Embat, convidat per na Glòria Forteza-Rei. De l’autor australià Gerald Murnane he comprat Les planes. Crec que m’agradarà molt. Mentretant, estic llegint El último lugar de la tierra, un interessant assaig històric de Roland Huntford sobre l’exploració del Pol Sud, on es compara l’estratègia d’Amundsen i la de Scott, radicalment diferents. I no vull oblidar els bons consells per dibuixar gent al carrer que dóna el dibuixant urbà Gabriel Campanario al molt didàctic People and Motion. Els seus consells són molt bons. La meva traça per seguir-los no ho és tant, com podeu veure a continuació: