Una caminada per l’Espanya profunda

Entre el dia 14 d’abril i el 4 de maig d’enguany he tengut la sort de poder caminar des de Mèrida fins a Astorga per allò que hom nomena la Calçada Romana o Vía de la Plata, un dels Camins de Sant Jaume que enterenyinen tot el continent. He fet uns 520 kms en 20 dies de marxa solitària entre camps deixats i sembrats, bosquets, garrigues atapeïdes, alzinars, deveses… He passat per trams del camí romà, per camins de bestiar, per carreteres… Hi he vist un cèrvol, una petita víbora, dues guineus, tortugues, calàpets i molts, molts d’ocells. He vist sortir el sol cada dia i també com se n’anava a la posta per paisatges amples i distints. He conegut altres caminants, homes i dones, amb algun dels quals het fet una bona amistat, mentre caminàvem o érem, al final de la jornada, als albergs de pelegrins que fiten les etapes. Amb un d’ells, i no ho dic per petul.lància, xerràrem molt del cinema de John Ford i de Jean Renoir i de Carlos Saura, que ell admira. També parlàrem de Montaigne, el primer home d’avui, de pensaments tan vigents. M’ho he passat beníssim. I naturalment he quedat amb ganes de repetir. De fer més llarga encara la caminada. Caminar permet, com diu molt encertadament el poeta Ponç Pons en el seu darrer llibre entranyable El rastre blau de les formigues, viure el camí, més que només veure’l com quan vas en cotxe. Del camí fet me’n queden imatges, topònims i noms. Els noms: Daniel, Gerard, la ciclista Amaia, els germans Phillipe i Brigitte, Emilio, Pepe Parada, que havia servit fa dècades de Guàrdia Civil al port de Sóller, Elena, Maidys, l’escocès Phil, el francès Regis, l’italià Paolo, Ivan de Croàcia…, i molts d’altres, entre caminants, ciclistes, hospitalers. Els tenc anotats en les dues petites Moleskines que he usat de dietari durant tot el camí. I topònims: Alija del Infantado, Granja de Moreruela, Grimaldo, Galisteo, Valdesalor, El Cubo, Fuenterroble de Salvatierra… He travessat Mérida, Cáceres, Salamanca i Zamora, bellíssima!, a més de La Bañeza, Benavente i altres localitats rellevants. Una preciosa experiència. Fa unes setmanes vaig penjar qualque dibuix fet en el camí. A la fotografia sóc davant l’arc romà de Cáparra, emblema del camí per Extremadura.Per parlar-ne, en Joan Carles Palos em va convidar a acompanyar-lo al programa Fita a Fita dins A vivir que són dos días, que presenta na Marga Vives, excel.lent periodista. El programa el podeu escoltar demà, dia 1 de juny a la SER. Com sempre, amb en Joan Carles el bon humor està assegurat. Comprovau-ho!