Pel Camí de Llevant a Sant Jaume de Compostel.la

Entre els dies 8 i 20 d’abril passats, i en companyia de l’amic i fotògraf Jaume Gual, he pogut caminar un tram del Camí de Llevant. A la fi he acabat la caminada! L’havia començat a València i l’he volgut acabar a Zamora. El tram que em faltava és el comprès entre Toledo i Zamora, precisament. Des d’aquesta ciutat fins a Sant Jaume ja conec el camí, perquè l’he caminat pel dit Camí Sanabrès. Això va ser quan vaig posar punt i final a la Vía de la Plata des de Sevilla. Estic content, molt!, i satisfet. Diferents assumptes m’havien retingut a casa massa temps. Ara ja està! Hem caminat deu dies a un promig d’uns 22 km diaris aproximadament, distància que està prou bé per no cansar-te massa i per no avorrir-te. L’experiència ha estat rica i enriquidora. Hem trobat només un caminant, perquè el Camí de Llevant és, encara, molt solitari (i que ho sigui per molt de temps!). Hem estat a albergs de pelegrins de diversa mena: casa parroquial, centre cultural, annex a un poliesportiu… Hem tengut topades amb gent generosa. Manifest aquí el meu més gran agraïment als hospitalers i hospitaleres que tenen a cura els albergs i que creuen en el servei que donen amb una gran amabilitat sempre. Hem vist bells paisatges, hem visitat i travessat poblacions petites i entorns molt rurals encara, sobretot per Àvila, hem vist un pioc i abundants rapinyaires, i fins i tot creiem haver identificat les petjades d’un llop… En la fotografia, en Jaume travessa un torrent per les pedres passadores. Un dia, l’aigua d’un riu havia sobrepassat fins i tot el nivell del pont, i vàrem haver de tornar enrera i cercar un itinerari alternatiu! Ara tenc altres caminades en el cap. Per al futur. Encara puc resistir kilòmetres (sense exagerar) i la motxilla a l’esquena. Gràcies, Camino!