Muntanya infinita

Ahir caminàrem, Na Xon i jo, amb uns bons amics a l’entorn del puig Major de Son Torrella. Férem la volta sencera a la mola del gran cim mallorquí (tanmateix escapçat). Passàrem per la finca de Son Torrella -de sincera i activa vocació conservacionista i d’ús públic tot i ser de propietat privada-, passàrem a peu del Paredón, de l’agulla del Frare, i caminàrem enfilats entre carritxeres, esquetxars i penyalars cap el pas dels bous (o del bou) fins a trobar el camí dels Binis, ja a l’altra banda del gran cim. Una bona excursió. El dia era de ninguls, de vent i de fred. Vàrem poder veure alguns voltors negres. La primera excursió d’hivern d’enguany, doncs. Un bell dia i una bella diada compartida. I fa uns dies vaig anar a cercar un pas que només coneixia de nom: el pas de sa partió. És per la zona del puig de sa Font, moleta de Pastoritx, coma de ses sitges, moles del Teix, etcètera. El pas és un xap en la cresta de roca. La Serra és, en veritat, infinita. Sobretot en possibilitats d’exploració i de descoberta.