Dijous, ressenya: avui, El gran meaulnes

Una reedició d’Anaya. El text no perd l’ànima. Sempre em deixa melangiós, intrigat. Com es pot escriure una cosa semblant? Quina màgia o quina intel.ligència fa possible l’existència d’aquesta mena de llibres? Encara no l’heu llegit?