Quin mal glop! En Jaume Obrador és mort. M’ho acaben de dir. Me vénen al cap moltes de reunions i trobades amb ell, molts de debats, molts de documents redactats a mitges discretament, treballs sempre sempre enfocats a la millora de la vida veïnal a Ciutat i al desplegament ple i lliure dels moviments associatius de base, i a la unió entre els diferents àmbits de les reivindicacions socials. Era molt sensible a l’assumpte ambiental, i no faltava en les convocatòries del GOB. Amb Rosa Bueno, Joan Font, Paco Metgod, Bel Cerdà i tants i tants d’altres crearen una xarxa de veïns i veïnes feners, tenaços. Ell, en Jaume, era més polític que jo, i de més amples capacitats, amb més empenta dinamitzadora. Molt actiu. Incansable. I encara mantenia, per la seva experiència personal i pel seu compromís, la seva preocupació pels qui, en altres bandes del món, necessitaven suports, agombols i ajudes. Treballàrem junts al seu moment en i amb un grup de mares i pares per aconseguir una escola pública per als nostres infants, on la llengua vehicular fos el català i on l’ducació se centràs en els nins i nines. La trobàrem. I també vaig col.laborar per comanda seva en l’organització i el desenvolupament d’un seminari a Palma sobre moviments socials. Quins anys! Quants de records! Quin greu me sap! Exprés aquí la meva gratitud i el meu reconeixement a la seva tasca i a la seva persona. I el meu condol a la seva família, especialment a na Maria, na Magdalena i na Marta.
