Miquel Rayó

Surt avui al suplement cultural del Diario de Mallorca aquesta ressenya d’una lectura que m’ha plagut fer. El relat és interessant i atrevit, i molt ben escrit. L’autor en sap. En recoman molt sincerament la lectura.

.

De vegades fas i no saps què fas ni què en sortirà. I al final t’agrada allò que has fet, improvisadament, atzarosament. És el cas d’aquesta marina blava i rosa, esbojarrada, rara (beneïdes rareses!), sens dubte imperfecta tècnicament. El paper és Hahnemühle de més de 400 (un gramatge excessiu per a mi, perquè condiciona molt el resultat), de mesures 20×30 cm.

Per aprofitar un paper ja usat. Aquest és d’ahir. Me recorda les aquarel.les angleses. Les mesures són 23×33 cm aproximadament.

La Fundació Mallorca Literària m’inclou en la llista d’autors i autores de Mallorca que participarem en un nou programa educatiu de l’entitat. És un honor ser entre tanta gent il.lustre: Biel Mesquida, Sebastià Alzamora, Laia Malo, Lucia Pietrelli, Bernat Nadal, Tonina Canyelles i Gabriel Janer Manila. A cadascun ens correspon un mes en el calendari de la programació de l’activitat. El mes d’octubre és el que em toca. Què bé! El programa es diu Escriptors a l’aula, i vol apropar la Literatura als escolars de Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat. Que ens vagi molt bé a tots! I gràcies una vegada més per tenir en compte el meu treball!

De dijous, dues més. Una (vertical) en paper Hahnemühle de 450 grams i format gran, i l’altra en paper Arches de 300 grams, en un format mig. Proves. Sempre proves. Pràctiques. Quan em posaré, però, a pintar al carrer? No m’atrevesc. A més, aquestes setmanes estic enfeinat de bon de veres. D’aquí a desembre vull tenir acabades dues “coses” més de la història de l’excursionisme local… Ja en parlaré al seu moment. Ara, penj les dues darreres aquarel.les. Ahir vaig veure un esparver -àguila calçada- al cami dels Cairats. De fase clara. Segurament en migració. Llegesc Robert L. Stevenson.

L’estiu acaba i anam fent. Hem viscut coses que ens han interesssat o que ens han fet feliços, o almenys ens han tranquil.litzat en aquests temps de deliri polític i de lideratges enfollits i, clarament, assassins. Què en pot venir? La sensació és de profunda vergonya i de trist desencant. I de desconcert. Però, cal seguir. Afermar els peus. Enfortir l’ànim. Hem anat a Requeixo a passar uns dies en la casa de la nostra amfitriona Patrícia. Hem estat testimonis de la força immensa dels incendis forestals, bem participat en una queimada, hem visitat uns bons amics, hem vist una guineu, hem vist i escoltat aucells… Hem caminat, na Xon, na Carme, n’Elisabeth i jo, unes etapes del Camí Primitiu a sant Jaume de Compostel.la, des d’Oviedo fins a Grandas de Salime, bells paisatges, bons camins, bon menjar, allotjaments agradables. He anat al salobrar, l’espai del meu particular assossec: sap geu veure-hi una diversitat menor. He llegit. Destacaré el nou llibre Una cançó de pluja de Joan-Lluís Lluís: singular. He redactat un text nou -podré editar-lo?- en relació amb la història de l’excursionisme local, he entrevistat més gent per a una altra biografia d’un notable excursionista… Aviat acabaré aquests dos treballs i podré dedicar una altra vegada el meu temps a la Literatura. Esper! He pintat poc: també vull tornar a l’aquarel.la! Prepar ara algunes xerrades que he de fer el mes d’octubre. En Francsc Rotger em cita en un article seu de l’AraBalears sobre La Riba de Palma. M’han comanat un article sobre Robert L. Stevenson. Aviat me’n publicaran un sobre les novel.les d’aventures a la revista Faristol… De tot plegat, doncs, excepte de la follia criminal que ens amenaça, n’he de donar les gràcies. Així ho faig.

Ahir vaig fer una estona de pràctiques. Aquí en teniu els resultats. Papers Arches i Saunders-Waterford, mesures distintes. Proves. Sé que hauria d’anar més enllà. Però, ara tenc el cervell ocupat en la finalització d’alguns projectes i en la preparació dels diferents actes als quals estic convidat a participar (com veureu a l’apartat d’Activitats Previstes). Ai, la feina! Ai, els compromisos!

L’Última Hora publica avui aquesta informació de l’acte de reconeixement de l’obra d’En Joan Perelló organitzat pel Gremi de Llibreters de Palma en la Fira del Llibre en Català d’enguany. Hi va assistir molta de gent. En Miquel Àngel Adrover va recitar una vintena de poemes d’En Joan, aquest va fer un parlament ben emotiu i jo vaig llegir uns fulls que havia preparat per destacar alguns des molts assumptes que hom troba en la poesia d’En Perelló, sens dubte un dels grans poetes contemporanis a Mallorca. Gràcies per tot!

Per provar una metodologia apresa de mirar videos de l’Associació d’Aquarel.listes d’Espanya,  o com es digui l’associació. El que explicava i mostrava el pintor ponent en un dels videos em va interessar molt. Permet fer paisatges molt ràpidament, i queden frescos, alegres, vius. Els he fet en paper Arches de gra gros. Deuen tenir uns 13×18 cm. Òbviament, cal que en faci molts per aprendre la tècnica concreta.

Feia setmanes que no trobava l’estona llarga que necessit per fer un poc de feina amb l’aquarel.la i per passar-hi gust. Avui he pogut fer-ho a la fi! Entre viatges i escriptura el temps passa. Dos paisatges, avui: “Aucells en un dia de mar revoltada”, horitzontal, en paper Arches de 300 grams, gra gros, 31×41 cm, i “Paisatge amb cel buit”, vertical, en paper Hahnemühle de 425 grams (mai no l’havia provat: la pròxima vegada hauré de reforçar colors i donar més llum a l’hora de fer la fotografia), gra gros, 36×48 cm.