Miquel Rayó

No vull negar-li qualitat: és un boníssim paper per a pintar-hi amb l’aquarel.la. El que passa és que jo  no hi estic avesat, i sovint, per la meva manera de fer, necessit un paper més resistent, com ho és l’Arches. Començ a enendre que l’Arches el preferesc de gra fi, mentre que potser els altres papers m’anirien bé si són de gra gros. Però, això són especulacions.  El Saunders l’imagin pensat i fet per a la manera tradicionalment anglesa d’acarar les aquarel.les: capa i eixugar, taca i eixugar, capa nova i eixugar, més taques i eixugar… Per a la pintura amb humit sobre humit, el Saunders exigeix una mestria que jo no tenc (com és ben evident). Tot i això, aquí en teniu dues fetes sobre aquest paper. En vaig comprar un bloc, i no tenc cap altre remei que utilitzar-ne els fulls. Tot és, doncs, un aprenentatge. Vet aquí dues aquarel.les proposades en el repte d’en Vicente García, #31cielosconvicente (instagram). He perdut el ritme, perquè he estat fora de casa una setmana. Faré les que pugui, perquè la veritat és que amb aquestes pràctiques aprenc molt.

A Requeixo de Manzaneda (Ourense) hi viu poca gent. Hi ha, a més, vaques i ovelles, qualque porc per engreixar, quatre gallines, oques, ànecs. Mosques, a voler, i sargantanes. Pastors i pastores menen les bèsties en petits ramats, al llocs on hi ha encara pastura. Passen pels carrers, enfilen els viaranys caps a les airas (petites partions marcades amb paret seca). Amb els animals hi van cans, entre ells grans mastins. Tornaran lentament, assaciats, a l’enramada, a punt tot per a la fosca. Requeixo és un poble mig esbucat. Ha anat buidant-se amb el pas del temps. Hi ha estiuejants: fills, néts d’antics habitants del llocaret, alguna gent que ha comprat i restaurat qualque vivenda. A Requeixo no hi ha botiga ni taverna; el pa, els congelats, les verdures i fruites, la peixatera, el butà, arriben amb cotxes els dies senyalats. Atents, doncs, a les bocinades amb què anuncien la seva arribada. Hi ha assossec (almenys externament). Els horabaixes pots asseure’t una llarga estona al porxo de la casa on romans i, simplement, contemplar l’ària lleugerament en costa on s’alça, el fenàs sec, els arbres fruiters que hi creixen, pruneres i pomeres, l’arbreda silvestre que l’envolta, amb roures i castanyers, i escoltar els sons evocadors de qualque feina agrícola o ramadera i, sobretot, els xiulos dels aucells: ferrericos, cornelles, ropits, ullets de bou, oronelles, raspinells, gaigs, i aquests baixen en terra per espipellar els fruits caiguts… De nit, sentiràs els gamarussos. Potser en veuràs passar qualcun, vol d’ombra i de silenci. A la queimada nocturna qualcú hi llegeix el conjur imprescindible.

Llegesc al diari que el professor Grimalt ha mort, i la notícia em causa tristesa i alhora un somriure. Un somriure que prové d’un profund agraïment, perquè el professor Grimalt ha servit al seu país i ha deixat una llarga i ampla estela de saviesa, un gran llegat. He sentit el professor Grimalt en conferències i en intervencions espontànies en multitud d’actes culturals o literaris. El que deia era sempre intel.ligent i divertit. Amb el que d’ell podies sentir, si l’escoltaves, sempre aprenies alguna cosa. He sabut molt -o poc, conec les meves limitacions- gràcies als seus treballs sobre les rondalles d’Antoni Maria Alcover, per exemple. Alguna cosa hauré escrit del que hi he trobat. Gràcies, doncs, professor Grimalt!

Hauré d’aturar. Compromisos d’una altra mena no em deixaran seguir més o manco al dia el repte de Vicente García Fuentes, 31cielosconvicente (instagram). Ja em sap greu! Però, bé: què hi farem? Ahir vaig pintar aquestes dues notes sobre dues de les darreres propostes. Una marina i una aurora boreal. En paper Arches de 300 grams, les dues, de gra gros. Mesures tirant a petites: 18×18 i 16×26 cm., aproximandament.

També d’ahir és aquesta versió de cel proposat per Vicente García en el seu repte “31cielosconvicente“. També agrada el resultat. El paper, en aquest cas, és de gra gros, amb les mateixes mesures i condicions de l’anterior. Ahir vaig fer molta de feina, doncs, amb l’aquarel.la. Positiva. Sobretot, el que més m’agrada de seguir models i classes és la possibilitat d’aprendre (i entendre) com es fa la síntesi, la composició, la interpretació d’un paisatge. Tal vegada un dia sabré fer-ho pel meu compte.

Sisena pràctica del mes de cels que ha proposat per la xarxa el mestre aquarel.lista Vicente García amb la col.laboració de la botiga de belles arts arte21online. La veritat és que aprenc molt. Perquè cada dia he de moure els pinzells i he de mesclar colors. I arriscar-me. Aquesta pràctica m’ha agradat molt i el resultat m’agrada. Pocs colors, traços molt lliures… Com sempre no domin l’aigua, que comanda. Paciència. Està pintada, aquesta aquarel.la, avui horabaixa sobre paper (nou!) Arches de 300 grams, de gra fi i de 30×40 cm., aproximadament. No he volgut usar paper ja pintat.

Aquest és el resultat de fer un treball més acurat sorbe un mateix tema. M’agrada massa la muntanya com per conformar-me amb ‘apunt d’ahir. Així que aquí teniu un nou treball sobre paper Arches, de gra fi, de 300 grams, de 27×37 cm., aproximadament.

El pintor acuarelista Vicente García, d’estil magistral, ha plantejat un repte als seus seguidors per les xarxes, i m’hi he afegit. Aquesta muntanya és l’apunt que he fet, en paper reutilitzat, de la proposta del mestre per al quart dia. Ja tenc preparat un paper nou per fer-ne una versió més primmirada. No m’interessa tant saber com em queda, sinó que així em veig obligat a moure els pinzells i a fer mescles cada dia. I a seguir un model. L’excusa proposada pel convocant és bona: pintar cels, i per tant, paisatges.

Ahir vaig provar de fer amb les aquarel.les un paisatge improvisat amb verds, i un altre amb un cel amb colors de crepuscle. Ambdós en papers ja usats en l’anvers. Per aprofitar papers, doncs, i per practicar i no perdre el gust ni el tremp necessari per pintar. Perquè, aquestes setmanes he estat enfeinat. De fet, tenc projectes encara que m’exigeixen una notable dedicació de temps. Per sort. No aturar podria ser una consigna. Sense presses i angoixes. Anar fent.  Ho intent.

Segurament hi afegiré entre els arbres un poc de blanc ben escampat per fer boira… Un paper ja usat em serveix per a una nova pràctica. És un Arches de 300 gr., de gra fi, i d’uns 24×30 cm., aproximadament.