No perdre, doncs, el temps

Perquè, a mi el que m’agrada és llegir, escriure, provar de pintar aquarel.les, passejar pel salobrar, projectar una caminada més llarga… Les goranades dels nostres liders polítics i d’opinió empetiteixen el nostre horitzó, minven la qualitat dels nostres pensaments, esquerden la democràcia en què vivim (ferida de mort, certament, tan decebedora)… Sí: és preferible llegir, escriure un poc, pintar, caminar… Llegir, per exemple, alguna cosa que encara no hagi llegit d’ell i que sigui present en aquestes obres completes de Stefan Zweig que m’ha regalat una cunyada generosa. Escriure alguna nota més en els meus quaderns d’apunts amb l’esperança, i potser amb la vanitat de creure que qualque dia serà llegida per un lector o una lectora amables, publicada en un bell llibre: “En aquest punt del camí, la drecera ja és segura“, he escrit, conscient de què passen els anys i es van abreujant de manera indeturable els espais per viure i les experiències. Pintar paisatges que imagin després de contemplar-ne molts. Caminar pel salobrar, com ahir mateix: quanta calma i quanta simple meravella regalada! Projectar i poder fer, a la fi!, la caminada que pretenc des de fa dos anys (maleïda pandèmia!) des de València fins a Toledo, per les traces del Camí de Llevant a Compostel.la… Tal vegada podré realitzar aquest somni, tan modest i alhora tan important per a mi, el proper mes de maig… O fer un altre tram del Camí del Nord amb na Xon i anar enfilant etapes del nostre viure junts, una rera l’altra, poc a poc, i això és tot.